Portem dos dies complets a Singapur, ciutat-estat al sud de Malàisia. El primer que vem fer ahir va ser anar a l’ambaixada Indonesia aquí a Singapur per provar de demanar el visat de 60 dies. Però resulta que tarden 4 dies en tramitar-ho, i no tenim tants dies, així que haurem de demanar un visat de 30 dies normal i corrent a l’aeroport… merda de visats!

Així que amb la cua entre les cames hem anat cap a la primera visita programada del dia: Orchard road. Dir luxe és dir poc en aquest carrer. El primer que hem vist només sortir del metro ha estat una botiga Prada, al costat d’una Armani, porta amb porta amb una D&G, tocant amb una Dior i una Louis Vuitton…. i això era només a un centre comercial!

Hem voltat per dins, entre aparadors de Rolex i de botigues de roba amb noms francesos o italians, com si res. El centre comercial una passada i luxós, una bojeria!

Després de tant luxe i de no comprar res, hem anat pujant per aquest carrer que vindria a ser el Pg de Gràcia de BCN. Vem xafardejar en algun que altre centre comercial més, vaig preguntar pels iPADS, però esgotats atot arreu… menys mal!

Com que ja era l’hora de dinar, hem pujat a un Food Republic d’un dels malls aquests. Un Food Republic són tot de botiguetes on venen menjar diferent al voltant de taules on seure a dinar. Vem veure una on anunciaven hand-made noodles, i cap allà que anem.

Mentre esperavem, el cuiner (estava tota la cuina a la vista) va treure una espècie de massa rectangular, se la va posar a coll i va començar a “rascar-la” amb una mena d’espàtula fent els noodles un a un! Un màquina el tio!

El més curiós, i signe de lo fashion que son aquests centres comercials, és que les begudes te les venia una noia que anava passejant-se… muntada en un Segway… toma pijerio!

Després de tants luxes i tants noodles, cap a l’hotel a fer migdiada i recuperar energies, que fa molta calor aquí!

A la tarda tocava chinatown, cop de metro (aquí li diuen MRT i va tant per sota terra com elevat) i ja hi som. Com tots els chinatowns que hem vist, té unes portes ben grans per anunciar que estàs a zona xinesa. Tot de carrerons, botiguetes, etc… Ens vem parar una estona a visitar un temple budista que hi ha força gros on hi tenen una relíquia de Buda, un dent!

El dent no el vem veure, però val a dir que el temple és força gran i el tenen molt ben cuidat. Té tot de pisos, i es pot pujar (es ascensor) fins a dalt el terrat. Hi tenen un jardí que es una illa de tranquil·litat enmig del merder de chinatown.

Com que voliem passar el vespre altre cop a Marina Bay per pujar a dalt de l’hotel Marina Bay Sands, vem anar xino xano (jejeje) des de chinatown fins allà. Està relativament a prop (ni mitja horeta) i es passa per un barri força bonic, amb cases baixetes colonials, ple de restaurants força fashions amb tot de occidentals trajats a les terrasses prenen copes de vi. Algo així com el Born de BCN però més pijo.

Al final se’ns va fer tard per pujar a dalt l’hotel, i ens vem quedar altr cop donant un volt per la marina esperant a que comencés l’espectacle de llum i so que fan cada vespre.

Mentre l’estàvem mirant, la Míriam va tenir una inspiració i va proposar comprar una mica de pa i fer-nos uns entrepans de la llonganissa que portàvem envasada al buit. Dit i fet, cap a l’hotel i de camí vem trobar en un forn una barra de quart com les de casa. El sopar doncs, va ser ben casolà i va quedar boníssim!!!

Avui tocava visitar dos barris més de la ciutat: little india i arab street. A little india hem passejat per les botigues de saris i les d’espècies, hem visitat un temple hindú ple de gent on estaven fent cerimònies amb unes lampares d’oli davant les diferent estatues de deus i per últim hem entrat a uns grans magatzems tipus “corte ingles” de nom Mustafa Centre. Hi ha absolutament de tot, i en enormes quantitats: baldes i baldes de xocolates de tota mena i tots els tipus possibles, galetes, sabons, verdures…

Little india

Com que ja era l’hora de dinar, hem buscat un restaurant que fes bona pinta i ens hem decidit per un que estava ple d’hindus que es diu Sakunthala’s. Allà hem demanat una mica a cegues, ajudats pel cambrer: Jo he demanat un Cone Dosa Thosai i la Míriam Mutton Kema. El meu plat era un con força gros d’una mena de pa d’arròs acompanyat amb 3 potets amb salses diferents. A la Míriam li han servit un plat amb la carn cuinada amb una salseta de pèsols i alguna espècie, i un pa molt similar a unes pites per fer-se uns “rollitos” la mar de bons.

A dinar!

És curiós veure com mengen els hindús: la majoria es demanaven un plat que tenia arròs (força) i o bé pollastre tandori o bé alguna altre cosa amb salsa, i amb la mà dreta van fent con una massa amb l’arròs i la salsa en qüestió i s’ho van menjant. Al acabar van a rentar-se les mans i tots contents.

A fer la migdiada a l’hotel, i a la tarda cap a Arab street. El més important d’aquesta zona és una mesquita força gran, anomenada Sultan mosque. Al voltant hi ha uns carrerons (alguns peatonals) amb bars i restaurants força tranquil.

Arab street

Hem donat un tomb i avui si que no volíem perdre’ns de pujar a l’hotel de Marina Bay, així que hi hem anat de seguida.

Després de caminar una mica, hem arribat al centre comercial que hi ha als peus de les tres torres. Altre cop luxe i restaurants fashion (el restaurant del Santi Santamaria està aquí). Hem vist anunciada una exposició de Dalí que hi fan des de mitjans Maig; sembla que els catalans estem de moda per aquí!

Hem arribat a la torre 3 (la de l’esquerra mirant l’hotel des de Marina Bay) i per fi hem comprat les entrades (20 s$ per persona) i cap al pis 56! Des de d’alt es veu una vista impressionant de la ciutat, i hem arribat quan s’estava posant el sol, així que perfecte! Ens hem quedat per allà voltat i fent fotos fins l’hora de l’espectacle de llums i so, ja l’hem vist 3 cops!

Arribàvem quan es posava el sol

Hem vist també la famosa piscina de l’hotel… al pis 56… una passada! Llàstima que només és pels hostes de l’hotel, cachis!!!

Super piscina!

Un cop acabat l’espectacle, hem baixat i hem agafat un taxi a la sortida de l’hotel (molt fashions nosaltres) per tornar a Arabic street a sopar. Ens hem clavat un Shawarma de vedella bonissim i en metro cap a l’hotel a esciure la crònica.

I això ha estat tot el que hem vist de Singapur. La veritat és que sembla una ciutat força agradable per viure-hi, amb una barreja interessant de xinesos, malais, àrabs i hindús (els cartells del metro i d’altres organismes oficials estan en 4 idiomes!). El que no l’hem trobat ni tant neta ni ordenada com ens havien parlat, ni és l’estat policial on et multen per mastegar xiclet.

Demà ja marxem via avió cap a Indonèsia. Primera parada Yogjakarta!

M&M