Avui hem tornat a Yogyakarta després de visitar un parc natural a Borneo durant 2 dies.

Vem sortir el 23 de matinada cap a Semarang, on hi ha l’aeroport que ens permetria arribar a Borneo. Ens va a venir un taxi a les 4:30 del matí, per agafar el vol a les 11:10… i hi ha només uns 120Km!!!

Un cop aterrat l’avió, ens esperava el que seria el nostre guia durant aquests tres dies.

L’excursió la faríem a bord d’una barca remuntant el riu Sekonyer fins arribar a dos centres de conservació d’orangutans on provaríem d’observar-los mentre els donen de menjar.

Només pujar-nos a la barca ja vem salpar, i vem fer el primer àpat a bord. El cuiner que portàvem feia uns menjars boníssims!

En seguida el riu es va anar fent estret estret, amb tot de palmeres al voltant fent un paisatge ben xulu. Al cap d’unes tres hores de navegació ja va començar a fer-se fosc i ja van parar la barca i la van lligar… a dues palmeres per passar la nit.

Quan es va posar el sol, l’espectacle al cel era impressionant: milers i milers d’estels brillaven per sobre nostre. Les dues nits les hem sopat a l’hotel del milió d’estels!

Havent sopat tocava dormir, tot i que només eren les 20:30 de la nit, però havent-nos llevat taaant d’hora, ja ens calia ja! Ens van preparar un matalàs amb mosquitera a la coberta del vaixell, i ale, a roncar!

A les 6:30 diana, que calia esmorzar i navegar un parell d’hores més fins arribar al primer dels camps.

Al arribar al moll. només es veu un camí de fusta que entra a la jungla… i que és el que vem seguir amb el nostre guia. De seguida vem arribar al lloc on cada dia a les 9 del matí els guardes deixen menjar (plàtans i llet) per que els orangutans que hi ha per la zona vagin a alimentar-se. Així que cada dia hi van diferents animals, o potser cap!

Nosaltres vem tenir sort i de seguida que van deixar el menjar a lloc, es van deixar veure un parell d’orangutans saltant pels arbres del voltant. Va ser un moment màgic, veure aquelles bèsties passant de branca en branca, d’arbre en arbre amb una parsimonia… tranquilament, observant-nos, i acostant-se cada cop més i més a on erem nosaltres.

En total van aparèixer 3 adults, una portava una cria pequeñaja penjant.

Després d’una hora contemplant com menjaven i pujaven i baixaven dels arbres calia dir-los adéu i tornar a la barca per anar al segon centre.

De camí vem aprofitar per dinar, altre cop de forma excel·lent i just acabar desembarcàvem per anar al segon centre de recuperació d’aquests animals.

Només arribar a l’entrada ens va començar a ploure i ja ens pensàvem que no tindríem sort en aquest lloc. Sort que va parar poc després! Gràcies a la pluja, vem tenir la sort de veure una estampa ben còmica: un organgutan dalt del seu niu, tapant-se de la pluja posant-se una fulla al cap!

Una caminadeta de 10 minuts i ja érem al lloc on els donen menjar. Al principi silenci, no semblava que hagués de venir-ne cap, però poc després ja es van començar a veure arbres que es movien i soroll de fulles… algú venia.

I en un tres-i-no-res es a anar omplint de bestioles taronjes, fins a 4 menjant mentre 2 o 3 més se’ls miraven penjats d’arbres propers.

I tot d’una apareix caminant pel camí on havíem vingut una femella amb una cria a l’esquena. Es va quedar a 2 metres de nosaltres, enfilada a un arbre baixet mirant-nos. Va estar una estona allà observant al personal mentre la cria semblava que volgués saltar a jugar amb nosaltres, per tot seguit anar a menjar alguna cosa… estava a 1 metre i mig de nosaltres!!!

Poc després un mascle jove va fer el mateix, enfilant-se a un banc que teniem al costat. El nostre guia va estar jugant amb aquest, fent-li veure que tenia alguna cosa a la butxaca del pantaló, i el mico tot encuriosit s’hi acostava i hi ficava la mà, per descobrir que no hi havia res. Al segon cop de fer-li, el pèl-roig es va mosquejar i va agafar una branca del terra per pegar al guia! Nosaltres estàvem allà a 2 pams de l’animal, un moment inoblidable!!!

Ens vem estar una estona més admirant-los mentre menjaven i feien cabrioles entre els arbres, i ja va tocar tornar cap al vaixell per fer mitja volta de camí a la sortida.

Poc després es feia fosc (aquí es pon el sol cap a les 17:30), i va començar altre cop l’espectacle nocturn d’estels. Aquest cop, se li afegiria un altre component: les cuques de llum. N’està plagat a tota la riba del riu, n’hi ha a centenars fent pampallugues de llum entre les palmeres. L’espectacle ens va deixar boca-badats durant prop d’una hora: foscor casi total, les estrelles a milers sobre nostre, i les cuques brillant als costats…. llàstima que no sortís cap foto!

Vem parar lligats a dues palmeres com la nit anterior, i després d’un altre sopar boníssim, al llit a rememorar mentalment totes les vivències del dia tant intens.

I avui simplement ens hem despertat, esmorzat i arribat a port, arribat a l’aeroport i volat altre cop a l’illa de Java per agafar un bus que ens portes de tornada a Yogyakarta, on demà farem relax i l’altre començarem el viatge cap a Bali, visitant de camí un parell de volcans.

Fins demà!

M&M