Després hem anat a veure els grans. Hi havia tres tigres grans, dues femelles que eren germanes, la Jennifer i la Sofia, i el mascle Lucky Day.

Hem preguntat qui tria aquests noms tant espectaculars i ens han dit que entre tot el personal.
Feia molta calor i estaven la mar d’estirats, al final el mascle s’ha ficat a l’aigua i ha estat jugant.

Fins aquí la nostra experiència amb els Tigres, de moment amb el Data ja en tenim prou.
La segona parada ha estat a la Karen Long Neck Village. Aquí sí que no val la pena anar-hi. Sort que estem en temporada baixa i no hi havia gent però està ple de cabanyetes amb noies-nenes-senyores que et volen vendre algun record. Nosaltres hem pogut passejar tranquils i hem fet alguna foto però hem marxat ràpidament.

Per finalitzar la ruta abans de dinar hem anat a la Orchid Farm. Ens han posat una agulla de pit amb una orquídia i hem entrat a la granja.
Estava ple d’orquídies de tota mena i color. Hem fet moltes, moltes fotos i hem quedat impressionats.

Amb aquesta visita hem acabat, el senyor del tuk-tuk ens ha tornat a Chiang Mai i hem anat a dinar.

Hem dinat a un restaurant Pop Am on tot estava molt bó.
Al sortir de dinar ens hem acostat a la Chang Puak per agafar una sawngthaew (mini furgo local) per anar fins al temple Wat Doi Suthep.
Aquest temple està a dalt d’un turó i es pot veure una bona vista de Chiang Mai. Des d’on et deixen fins al temple hi ha almenys unes 350 escales, puja que pujaràs……

A mitja escala al Màrius una nena Thai no el volia deixar passar si no li pagava la propina per fer-li una foto. Mireu però que xula que ha quedat la foto.

Hem arribat a dalt de tot i he comprat la nostra entrada. Crec que hem estat dels pocs que ho han fet, tothom es colava però nosaltres hem decidit contribuir a la causa del manteniment.
El Temple és molt gran, hi havia una escola de música amb nenes fent un espectacle musical i també molts locals fent ofrenes.

Hem fet una bona volta, i hem tornat cap avall que ens esperava el nostre xofer.

Ara després d’una piscineta estem aquí escrivint la crònica.
Demà marxem cap a Chiang Rai a veure què més ens depara aquest viatge.

M&M

Havíem contractat un dia d’estar amb elefants, cuidar-los, aprendre a “conduir-los”, banyar-los, etc.

Ens han recollit a l’hotel a les 8:30 i després de passar a buscar la resta del grup (erem 6 en total) hem anat cap on estàvem les bèsties. Segons ens ha explicat el guia, la seva família té elefants de tota la vida, i ara els ensenya als turistes per treure’s un sobresou, que la cosa esta muy mal. Aquí teniu la pàgina web.

El grup que ens ha tocat el formaven: un francès simpàtic (serà per això que estava exiliat?), una yankee en plan Penny de TBBT (de Texas i més tonta que els elefants), un yankee en plan el último mohicano (també de Texas, però semblava bon xaval), i una australiana creiem (també del nivell de la Penny).

No més arribar ens ha explicat el vocabulari bàsic del conductor d’elefants, és a dir, com fer que avanci, que reculi, que giri a la dreta, a l’esquerra, etc. Com que els elefants són d’aquí, doncs només entenen Thai, les ordres eren sons irrepetibles que se suposa que ens havíem d’aprendre. Òbviament, hem acabat tots apuntant-nos les ordres bàsiques a les mans com bonament hem pogut.

També ens han donat un vestuari infame per no embrutar el nostre… no sé que hagués estat pitjor!

Un cop canviats de roba i ”apreses” les ordres, hem anat a provar-les amb els paquiderms en qüestió. El primer que hem fet ha estat anar a conèixer els animals, i que ells ens coneguessin a nosaltres. Ens han fet… un petó… o una refregada amb la trompa.

La primera ordre que hem aprés i assajat ha estat la de demanar-li a l’animal que aixequi la pota dreta del davant per poder enfilar-s’hi. No és fàcil, eh? que la bèstia medeix… mmm 2 metres i poc?

Be, així tots anàvem passant un per un provant les diferents ordres, que gira cap aquí, gira cap allà, enrera, endavant…

Un cop fet això  i sentint-nos com Mowgli dins la peli, ens han dit d’anar a dinar… oooooh!

Res, un dinaret amb menjars típics fets per la mama Thai i tornem cap a la selva!

Ara si que anava en serio, així que de dos en dos, a sobre l’elefant i a passejar per la selva a lloms de la bèstia! Nosaltres dos anàvem junts a un, i m’ha tocat a mi conduir-lo al principi.

Dic conduir però de fet l’elefant el que feia tota l’estona era seguir al guia Thai i creuar-se enmig del camí per menjar plantes i herbes que hi trobava. El nostre era el més jovenet i es notava, no parava de moure’s amunt i avall!

Hem anat pujant per un caminet fins a una casa de fusta enmig del no-res, on hem parat una estona (el cul ja demanava treva!) i hem de donar de menjar als elefants.

Trooompaaaaa

Un cop feta la pausa aquesta, hem canviat d’ordre a lloms del bitxo i els hem conduit (o s’han conduit ells sols més aviat) fins a un rierol on ens hem banyat tots plegats: guiris (6), elefants (3) i guies (4 o 5).

La veritat és que ha estat divertit això: el nostre elefant estava tan panxo tombat dins l’aigua esperant que el freguéssim, mentre anava jugant amb la trompa.

Frega per aquí,… frega per allà…

Com no podia ser d’una altre forma, hem acabat amb una guerra d’aigua entre guiris, elefants i guies, on diria que han guanyat els elefants. Quin mullader foten amb les trompes!!!

Guanya la trompa!

I ja està, després de rentar-los així al riu ja hem anat tots caminant (sense que ningú es puges a sobre de ningú) cap “la granja” on estan.

Estan bé aquestes bèsties, se les veu força tranquiles i pacients, i la seva mida es descomunal (i això que els elefants indis son petits, els grans grans són els africans!).

Ah! I tenen una pell peluda amb uns pels que fan por de llargs i durs!

Pell (i pèl) d’elefant

 I fins aquí la crònica, que el meu cul ja no em deixa estar més estona assegut…

Demà… a veure que farem! Que ara està plovent a tope!

M&M

D’allà hem anat al mercat Warorot, hi havia flors, fruites, roba, medicaments, fruits secs,… un munt de coses, això sí, tot molt ben posat.

Hem dinat a una hora totalment guiri a les 12.30h i hem anant a visitar dos Wats.
El Wat Chedi Luang on hi ha unes runes d’una chedi del 1441 i és força gran i també al Wat Phan Tao. És un petit temple tot de fusta força curiós.

Amb això s’han fet les 13.30, a ple sol i una calor insoportable, hem decidit anar al Hostel i a la piscina. Així que piscina, crònica i una mica d’organització pels propers dies.

Després d’una migdiada reparadora, hem anat a donar un tomb a buscar el Wat Phra Singh on hem ajudat a dues turistes espanyoles (ens han reconegut en seguida, no sé com) amb el nostre planell. D’allà hem anat a trobar una botiga d’artesania dels pobles de les muntanyes, però quan hem arribat ja estava tancada.
Hem agafat un tuk-tuk per tornar cap al centre de la ciutat i hem aprofitat per sopar una mica (ja era hora, les 7 passades!). M’he fet una mica un lio amb la cambrera alhora de demanar, i ens ha acabat portant 3 plats! Per mi un arròs amb pollastre i un Pad Thai i pel Màrius un Kaw Soy (una mena de sopa amb fideus i pollastre i curry). Tot això em passa per intentar aprendre una mica de Thai amb la cambrera.

Hem tornat a l’hotel per acabar d’escriure la crònica. Esperem demà explicar-vos una aventura ben diferent!

M&M

Avui tocava desplaçament fins a Chiang Mai, ciutat del nord de Tailàndia uns 700Km de Bangkok i  a 350Km de Phitsanulok, que es on estàvem aquest matí. L’autobús se suposa que havia de tardar unes 6 hores, i al final han estat unes 7 en total.

És curiós lo dels busos aquí: ja ens ha passt dos cops, que a informació de l’estació d’autobusos ens diuen un número de guixeta, i resulta que a d’altres guixetes també venen bitllets al mateix destí. Seran diferents companyies? Misteris…

No hi ha gaire cosa més a dir avui, ni s’ha cremat res ni ens ha passat res, no sé si és una llàstima o menys mal.

Hem arribat a l’hotel fa una estona i ja ens hem banyat i tot, que aquest té piscina! Per 10€ la nit… mola, eh?!

Demà visitarem la ciutat, a veure què amaga!

M&M