Havíem contractat un dia d’estar amb elefants, cuidar-los, aprendre a “conduir-los”, banyar-los, etc.

Ens han recollit a l’hotel a les 8:30 i després de passar a buscar la resta del grup (erem 6 en total) hem anat cap on estàvem les bèsties. Segons ens ha explicat el guia, la seva família té elefants de tota la vida, i ara els ensenya als turistes per treure’s un sobresou, que la cosa esta muy mal. Aquí teniu la pàgina web.

El grup que ens ha tocat el formaven: un francès simpàtic (serà per això que estava exiliat?), una yankee en plan Penny de TBBT (de Texas i més tonta que els elefants), un yankee en plan el último mohicano (també de Texas, però semblava bon xaval), i una australiana creiem (també del nivell de la Penny).

No més arribar ens ha explicat el vocabulari bàsic del conductor d’elefants, és a dir, com fer que avanci, que reculi, que giri a la dreta, a l’esquerra, etc. Com que els elefants són d’aquí, doncs només entenen Thai, les ordres eren sons irrepetibles que se suposa que ens havíem d’aprendre. Òbviament, hem acabat tots apuntant-nos les ordres bàsiques a les mans com bonament hem pogut.

També ens han donat un vestuari infame per no embrutar el nostre… no sé que hagués estat pitjor!

Un cop canviats de roba i ”apreses” les ordres, hem anat a provar-les amb els paquiderms en qüestió. El primer que hem fet ha estat anar a conèixer els animals, i que ells ens coneguessin a nosaltres. Ens han fet… un petó… o una refregada amb la trompa.

La primera ordre que hem aprés i assajat ha estat la de demanar-li a l’animal que aixequi la pota dreta del davant per poder enfilar-s’hi. No és fàcil, eh? que la bèstia medeix… mmm 2 metres i poc?

Be, així tots anàvem passant un per un provant les diferents ordres, que gira cap aquí, gira cap allà, enrera, endavant…

Un cop fet això  i sentint-nos com Mowgli dins la peli, ens han dit d’anar a dinar… oooooh!

Res, un dinaret amb menjars típics fets per la mama Thai i tornem cap a la selva!

Ara si que anava en serio, així que de dos en dos, a sobre l’elefant i a passejar per la selva a lloms de la bèstia! Nosaltres dos anàvem junts a un, i m’ha tocat a mi conduir-lo al principi.

Dic conduir però de fet l’elefant el que feia tota l’estona era seguir al guia Thai i creuar-se enmig del camí per menjar plantes i herbes que hi trobava. El nostre era el més jovenet i es notava, no parava de moure’s amunt i avall!

Hem anat pujant per un caminet fins a una casa de fusta enmig del no-res, on hem parat una estona (el cul ja demanava treva!) i hem de donar de menjar als elefants.

Trooompaaaaa

Un cop feta la pausa aquesta, hem canviat d’ordre a lloms del bitxo i els hem conduit (o s’han conduit ells sols més aviat) fins a un rierol on ens hem banyat tots plegats: guiris (6), elefants (3) i guies (4 o 5).

La veritat és que ha estat divertit això: el nostre elefant estava tan panxo tombat dins l’aigua esperant que el freguéssim, mentre anava jugant amb la trompa.

Frega per aquí,… frega per allà…

Com no podia ser d’una altre forma, hem acabat amb una guerra d’aigua entre guiris, elefants i guies, on diria que han guanyat els elefants. Quin mullader foten amb les trompes!!!

Guanya la trompa!

I ja està, després de rentar-los així al riu ja hem anat tots caminant (sense que ningú es puges a sobre de ningú) cap “la granja” on estan.

Estan bé aquestes bèsties, se les veu força tranquiles i pacients, i la seva mida es descomunal (i això que els elefants indis son petits, els grans grans són els africans!).

Ah! I tenen una pell peluda amb uns pels que fan por de llargs i durs!

Pell (i pèl) d’elefant

 I fins aquí la crònica, que el meu cul ja no em deixa estar més estona assegut…

Demà… a veure que farem! Que ara està plovent a tope!

M&M