Ja estem a l’illa de Flores, més a l’Est encara!
Hi hem arribat després de 2 dies de trajecte: tot va començar ahir a les 6:30 del matí a la Gili Meno, dutxa, tancar les motxilles, esmozar i cap a la platja, que a les 8 agafàvem una barqueta per començar el viatge fins a Flores.
Després d’una mitja hora de barqueta, vem arribar a l’illa de Lombok, que és l’illa gran que està davant les Gili. Allà ens vem pujar en un carrito tirat per un cavall petit fins a l’estació d’autobusos.

Ens va tocar esperar-nos com 1 hora a que vingués el bus que ens havia de recollir per portar-nos a Mataram, la ciutat gran que hi ha per allà a prop.
A la furgo (preparada per 12) anàvem 13 i una planxa de surf lligada al sostre que semblava que hagués de sortir volant en qualsevol moment. Per sort vem arribar a destí una hora i mitja més tard sense complicacions. A l’agència local on havíem contractat el tema ens vem haver d’esperar quasi una hora a que ens portessin a una altre estació d’autobusos on agafaríem el bus definitiu per la resta de dia.
A l’estació vem arribar amb dues hores de temps, el bus ja estava preparat i vem carregar-hi les motxilles, i com ja s’havia fet l’hora de dinar, vem aprofitar per anar a buscar un restaurant per allà prop.
Un nasi goreng i un mie goreng més tard, i quan ja només faltaven 45 minuts vem fer cap a l’estació altre cop.
Allà vem veure que tothom que esperava el bus eren locals menys un senyor gran, alt i sec amb pinta de viatjat.
Va ser inevitable establir conversa amb ell, ens va explicar que era d’Austràlia, tenia 65 anys i que estava viatjant sol per aquests mons de Deu.
Bé… a la fi l’autobús va començar a moure’s, només mitja hora més tard del previst.
Cap a les 18:30 vem arribar a Labuan Lombok, que era el port on havíem d’agafar el primer ferry. Vem pujar-hi tots, el bus, els locals, el senyor d’Austràlia i nosaltres dos. Ens esperaven 2 hores i escaig de travessa marítima fins arribar a l’illa de Sunbawa.
Aquesta illa l’anàvem a travessar sencera d’Oest a Est durant la nit, així que posa’t còmode que venen corves!
No us he explicat com era el bus: be… per fora semblava cutre, però un cop dins era prou ample i còmode.
Llàstima que es va anar omplint de gent i paquets i coses vàries… A l’arribar al moll per agafar el primer ferry, vem descobrir que portaven 2 galls (segurament de lliuta) dins un cistell!

En fi, que això, ens esperava tota la nit al bus, entre galls, paquets, locals asseguts en tamborets al passadís de l’autobús… un panorama!
Ah! i la carretera diguem que deixava de tenir aquest nom passat un cert punt, i va passar a ser un camí ple de pols, bots i sotracs i corveeees i corveeees.

Vem fer una petita pausa per sopar (sopar inclòs) enmig del no-res en un restaurant on hi havia buffet obert d’arròs + coses. Mitja horeta després, tots, galls, locals, tamborets, australià i nosaltres cap al bus de nou!
Ha estat impagable que com a les 4 del matí, de cop i volta un dels galls ha comançat amb el kikiriki allà ben fort: el tio estava suelto pel mig del passadís de l’autobús i s’ha emocionat i vinga a cantar….
I aixì hem passat la nit, fins que a les 6:00 del matí d’avui hem arribat a Bima. On ens esperava un altre bus (encara més petit i cutre que l’anterior) per portar-nos durant 2 hores i escaig fins al port on s’agafen els ferrys.
Aquí hem tingut una altre de les visions impactants del viatge: La “tripulació” del bus la formaven el conductor, un ajudant carregafardos al sostre que també fa de revisor, i un nen (no tindria més de 10 anys) que també feia la tasca. Un cop carregat han carregat els bultos al sostre, l’hem vist com es fumava un cigarro la mar de tranquil allà… buf…..

Després del tràngol del bus aquest, i dues hores i mitja més tard, per fi hem arribat a la última etapa del viatge. Tocava agafar el ferry que ens portaria per fi a Flores! Això si, 8 hores més tard, que el vaixell és gros, però va lent.

I així és com després d’haver sortit de cami a les 8 del matí d’avui, hem arribat a destí a les 16:30 del dia d’avui. No està mal, eh?

Ens hem pegat una dutxa reparadora, i ja tenim encarregats 3 dies de submarinisme pel parc natural de Komodo, que diuen que és la bomba.

Ja us explicarem!!!

M&M