Ahir vem arribar a Bangkok, on estarem 3 dies i ja toca tornar a casa. Ens vem passar tot el dia d’ahir entre aeroports i avions, passant 6 horetes a l’aeroport de Kuala Lumpur altre cop. Sort del McDonald’s i la WiFi gratis!

Avui hem visitat Chinatown pel matí. És al·lucinant la quantitat de botigues de tota mena que hi ha, totes apilades una al costat de l’altre en carrerons estrets plens de gent.

Hem dinat a un restaurant indi que ens havien recomanat on tot estava bonissim i cap a l’hotel a fer migdiada i escapar-nos de la calor que feia a Bangkok, ja no ens enrecordàvem!

Cap al tard hem sortit a buscar un restaurant on sopar. Hem passat pels voltants del barri xungo, on està ple de locals amb llums vermells i noies molt simpàtiques i vestides de curt diuen coses a la gent que passa.

Hem sopat la mar de be, i cap a l’hotel altre cop, a dormir que demà tocarà visitar alguna altre cosa de la ciutat que encara tenim pendent.

Així que demà us expliquem el nostre penúltim dia que això s’acaba!

Fins demà!

M&M

Avui, per fi, hem fet submarinisme a Sipadan. Avui tocava llevar-se d’hora, per que a les 6:15 AM calia estar al moll a punt de marxa!

Durant la nit ha caigut el tormentón de la nostra vida (altre cop), i a l’hora de llevar-nos encara plovia força. Hem tancat les maletes i anat cap a la recepció dels Scuba Junkies amb qui hem fet submarinisme aquests dies a fer un te i unes torrades, i d’allà cap al moll encara plovent.

Cap a la barca, amb una càmera llogada, i seguia plovent plovent. Hem arribat a l’illa en una mitja horeta de moooltes onades i beeen xops, que feia una mala mar que tela telita tela! Però com que anàvem a mullar-nos igualment, doncs res, neoprens, plots, jackets, botelles, màscara i càmera i cap a l’aigua.

La primera immersió ha estat a South Point, també conegut com a Shark point, pels molts taurons que s’acostumen a veure. La veritat és que només començar a baixar, jo casi caic a sobre d’un que estava allà sobre la sorra tranquil·lament. Llàstima que a l’acostar-m’hi més per fer-li una foto, s’ha donat mitja volta i ha marxat… llàstima!

També hem vist peixos unicorni, que es diuen aixi per que tenen una banya al mig del cap. Molts altres peixos, força més que als altres llocs on hem estat aquests dies.

Un cop acabat l’aire de les botelles i tornat a la barca amb alguns problemes per les onades, hem fet peu a terra a l’illa, on hem tornat a esmorzar i fet un te calentó. A tot això, seguia plovent…

La segona immersió ha estat, encara sota la pluja forta, a Lobster Lair. L’hem començat anant cap al mar blau enlloc de passejar-nos per l’escull de coralls. La sensació d’estar al mig del mar, rodejat d’aigua blava és força curiosa. Esperàvem creuar-nos amb algun tauró o tortuga, però hem tingut mala sort i no hem vist cap bèstia que fes més de 5 mil·límetres. Hem estat com 10 minuts donant voltes pel blau, i llavors hem tornat cap a l’escull a veure coralls i peixos. També ens hem creuat amb algun tauró petit (un metre, metre i mig màxim) i força tortugues. Fent honor al nom de lloc (Lobster vol dir llagosta) no n’hem vist cap!

Hem tornat a la barca, altre cop a l’illa a fer el tercer esmorzar del dia (semblem hobbits!) encara sota la pluja i una mica de repòs, que encara quedaven 2 immersions més!

La tercera immersió l’hem feta a Barracuda Point, on, aquest cop si, feia honor al nom i hem vist multitud de barracudes un banc que feia goig de veure! Ens hem estat allà agafats com podíem a qualsevol pedra per no marxar amb el corrent tot observant aquests peixos nadar contracorrent.

Ja era l’hora de dinar, així que altre cop a l’illeta i jalar! Com de costum en aquestes contrades, el menú era: arròs i/o pollastre i/o fideus… per sort ja havia escampat i ja casi no plovia.

La ultima i quarta immersió del dia ha estat a Turtle Path. Aqui hem vist un munt de tortugues, algun tauró altre cop, multitud de peixos i algun nudibranqui i tot.

I amb això hem acabat les nostres immersions per aquesta zona, i les del viatge, ens queden només 6 dies per tornar a casa i ja no veurem més mar, oooooh!

Demà toca dia de descans pre-avió per aqui Semporna, i demà passat volem cap a Bangkok via Kuala Lumpur. Bangkok serà la nostra última etapa del viatge; ens falta visitar alguna cosa tranquilament durant els 2 dies i mig que estarem per allà.

Fins demà!

M&M

demà serà l’últim dia d’immersions però avui n’hem fet dues més. En aquests cinc dies ja en portem 13.
Avui hem anat a dos llocs a prop de l’illa de Mabul. El primer, Manta Point, encara que no hem vist ni una manta. Hem anat amb dos nois holandesos, el dive-master i una noia que esta fent el curs de dive-master. Doncs bé, quan nosaltres encara teníem 110 atm, els holandesos estaven a 70 i al final hem acabat nosaltres sols la immersió amb el Dive-masters i ells han pujat a superfície amb la noia. Hem vist porcupinefish petits i també uns nudibranquis grocs la mar de curiosos. Hem vist també una mantis shrimp fora del seu forat i també hem trobat una gamba nedant contra la corrent per davant nostre. Ben curiosa!
Hem vist també un com aquest yellow boxfish, ben petit i maco.

Al final hem fet la parada de seguretat en una zona molt xula plena de corall de diferents formes i tamanys.
Hem tornat i hem fet l’estoneta de descans per preparar-nos per la segona immersió. El Carl, ens ha preguntat on havíem anat i al final ha decidit que aniríem al Sea Ventures. Resulta que just davant de Mabul, hi ha una plataforma petrolífera que mai ha funcionat, actualment hi ha un club de submarinisme i just a sota aquesta plataforma hi ha una immersió fantàstica.
Hem anat a fer la immersió sense els nois holandesos, resulta que els han canviat de barca i els han portat a un altre lloc, així que només hem anat nosaltres sols amb els dives-masters.
Crec que aquesta immersió ha estat la que més ens ha agradat, a sota està ple de vaixells enfonsats, piles de fustes, dues cases ensorrades connectades amb un pon penjant, vamos un munt i munt de coses però el més sorprenent és que els peixos estan allà com a casa seva. Hem vist un munt de scorpionfish, cocodrilefish, un baby lionfish molt i molt xulo, molts nudibranquis i els meus preferits els tobies. Són xulíssims i sempre van en parelles.

També hem vist morenes grogues i una blanca i una mantis shrimp, res que hem gaudit molt i molt. Fantàstic!!!
Ara anem a veure com passem la revetlla, sort que hem trobat un noi instructor català i uns dive-masters espanyols que estan al nostre allotjament i tenen un club de submarinisme. Encara farem alguna cosa diferent.
Ja us ho explicarem.
M&M
PD. Demà a Sipadan i el Màrius ha llogat una càmara de fotos. Ualaaaaa!!!

Després de dos dies de submrinisme a Semporna, ens hem mogut fins a Mabul a continuar. Mabul és una illeta de les Célebes, més a prop de Sipadan i on se suposa que hi ha millors immersions que a Semporna.

Ahir vem agafar el vaixell de submarinistes i hi vem carregar-hi les motxilles i demés i cap a Mabul. Allà vem deixar els trastos, i directament a agafar l’equip i cap a l’aigua!

Vem fer tres immersions: dues abans de dinar i una després, a l’hora de la migdiada com qui diu.

Altre cop van ser una mica decepcionants comparades amb les de Komodo, però bé, vem veure uns quants nudibranquis altre cop, i algun bitxo diferent.

El millor va ser deprés, ens tocava fer el “check in” a la “long house” on haviem d’allotjar-nos. Vem creuar la illa de “cabo a rabo”, passant entre mig del poblat que hi ha aquí a Mabul. Al arribar a la “long house” doncs.. què dir… decepció total… un cuchitril sobre pilones sobre el mar, on hi ha tot d’habitacions petites i cutres una al costat de l’altre. El millor? mentres parlàvem amb l’amo-mafios del lloc, el paio ens pregunta d’on som, i al dir-li Barcelona va i ens diu: “com el nostre dive master, aquell d’allà”.

I si, si, en una taula hi havia tot de catalans i espanyols (en total 6) fent-la petar. Vem anar a deixar els trastos i mentre la Míriam es dutxava, jo allà fent-la petar amb ells. Resulta que és un noi de Roses que porta 6 mesos per aquí treballant, i un altre noi madrilenyo també l’acompanya. Molt macos tots, allà parlant de mil aventures sub-acuàtiques. Vem sopar amb ells i tot (el sopar està inclòs amb l’allotjament, menys mal!)

I avui al matí dues immersions més (hem decidit no fer la tercera del dia, que ja anem una mica cansats). La veritat és que han estat força millor que les últimes que havíem fet per aquí, ja tocava!

La primera era un escull artificial, fet d’estructures de cases i barquetes enfonsades i alguna estructura potser feta expressament. La veritat és que hem disfrutat força: bastants nudibranquis, uns peixos força espectaculars anomenats harlequin ghostpipefish, un munt de lion fish, una morena enorme… A més l’aigua estava calenteta i s’hi estava la mar de be!

Després d’una pausa de mitja horeta per fer un té, hem tornat a la barca i hem anat a un altre lloc anomenat “Sting Ray City”. Llavors començava a fer pitjor mar, i un cop abaix ens hem trobat amb força corrent, així que altre cop ens hem deixat portar i anar veient el paisatge. Tot i que no tant vistosa com l’anterior, aquí també hem vist força coses interessants: més nudibranquis, una llagosta que duria ser força gran per les antenes que li hem vist, uns quants triggerfish, boxfish… Això si, ens hem cansat de valent, per que per aturar-te a mirar qualsevol bestiola, has de “remar” força.

A la tarda estem fent el gandul entre la nostra meravellosa habitació i el “resort” de l’empresa de submarinisme (on no ens hi allotgem per que és força més cara).

Demà farem dues immersions més al matí, tot esperant al Divendres, que per fi, anirem al mític Sipadan a fer 4 immersions!

Fins demà família!

M&M

Avui hem començat amb les immersions aquí al Borneo Malai, a les illes Célebes. Hem fet 3 immersions, dues al matí i una altre poc després de dinar. El dia no invitava gaire, ha plogut durant la nit i al llevar-nos encara ho feia!

Hem agafat una barca ràpida, 12 guiris, 8 d’ells submarinistes i 4 que feien snorkel, 3 dive masters i a corre per l’aigua. 45 minuts després ja estàvem a l’illa que avui visitàriem sota l’aigua: Mataking. Equipar-se, fer el buddy check (mirar que el company tingui tot lligat, l’aire obert i tot funcioni) i cap a l’aigua! Nosaltres feiem grup amb una noia de Londres que ha resultat ser bastant novatilla i un dive master també de Londres, ja gran, potser 50 anys i escaig, molt british el senyor. Em recorda a l’alt dels Monty Python: també fa acudits i és molt de la conya, pero el meu accent d’Oxford altre cop em traiciona i no l’entenc del tot.

Què dir de de la primera immersió? Doncs.. al principii una mica decepcionant, poca cosa a veure, poca visibilitat (10 metres potser) i la noia de Londres per allà fent el pena. Sort que després s’ha arregltat una mica el tema i hem començat a tenir més bon paissatge submarí. Hem vist un boxfish (o porcupine fish) petitó i tot mono, una gamba amb unes antenes llarguíssimes i unes quantes tortugues força grans. Aquest cop la Míriam i jo hem gastat el mateix aire, i la londinenca casi el doble que nosaltres! Per sort el Dive Master l’ha enviat cap a munt a ella sola i ens hem quedat 5 minutets més contemplant el paissatge mentres esgotàvem la botella.

Entre la primera i segona immersió, ens hem estat a la platja de la illa en questió. Per sort el dia s’ha anat aclarnt i per aquelles hores ja hi havia una mica de sol, que ens ha anat la mar de be per entrar en calor. A l’illa hi ha un resort de luxe total, hem mirat quan valia una habitació, i dels 400€ per persona no baixen! Tela tela tela! (nosaltres on paguem més de 16€ per l’habitació).

Al cap d’una hora d’esbarjo a la platja cara, altre cop equipar-se i a per la segona del dia. L’hem començat just davant el petit moll del resort car, i hem alucinant en colors: hi havia una barracuda gegant (així es diu el peix) que … era gegant! Potser feia metre i mig, i gruixuda com ella sola, allà tant panxa entre les pilones del moll. També molts trompetfish per allà pululant i més i més tortugues, Per aquests mars hi ha força nudibranquis: a cada immersió n’hem vist 3 o 4! I de diferents tipus i colors.

Després de tant esforç calia recuperar forces, així que hem dinat a la platja cara. Els del club tenien preparat arrós (que no falti) i fideus. Hem estat la mar de bé per que ja s’havia mig arreglat del tot el dia i ja tocava més el sol.

I sense temps de fer la digestió (no s’havia d’esperar 2 hores?) altre cop a l’aigua. Aquest cop hem anat a una illa propera, anomenada Timba-Timba. Allà ens esperàven més tortugues (avui n’hem vist moltes!) i força força peixos i coralls: una rajada que m’ha sortit d’entre les pedres a tota castanya, una tortuga super gran alla palplantada mirant-s’ho tot tranquilament, un crocodrile fish “caminant” tranquilament… La mar de xulo, a més era una immersió en drift, que vol dir que et deixes portar per la corrent i l’acabes en un punt diferent d’on has començat, així que quedar-se alla quiet, i anar mirant com vas “sobrevolant” tot el paissatge.

Aquesta tercera ha estat la més bonica del dia, la veritat és que ens esperàvem alguna cosa més, ja que tothom parla tant i tant bé de Sipadan i rodalies. Potser és que la gent no va a Komodo, i nosaltres hem tingut la sort d’anar-hi. A veure demà què veiem i quines impressoins tenim!

Per altre banda, aquesta tarda a l’oficina ens han donat una bona notícia: tenim lloc per entrar a Sipadan el dia 24 de Juny! Així que allargarem la nostra estada per aquestes terres fins llavors. Segurament ens anirem 3 dies a Mabul, que és una altre illa d’aqui a prop al costat de Sipadan, i que és d’on surten els vaixells per fer-hi immersió. Segurament d’aquí ja volarem a Bangkok per tornar a casa, que això ja s’acaba!

En fi, demà 3 immersions més per les Célebes, a veure què tal!

Fins demà!

M&M

Portem dos dies a Kuta, ciutat/poblacho de l’illa de Bali. Aquí hi ha molt poc a fer, aquí només hi ha guiris surferos i parelles de iaios. I botigues, botiguetes, tios que et venen de tot, taxistes que et piten el claxon per que els agafis. A mi en 10 minuts m’han ofert: marihuana, haxix, viagra, bolets alucinògens, i ves a saber què més… insuportable vamos.

Nosaltres hem fet relax total, ahir i avui al matí, platjeta i piscina de l’hotel. La platja està bé, però vamos, que tampoc és per tirar cohets. La sorra està molt bruta de burilles de cigarros i papers i ampolles. I com que és territori surfero, només et pots banyar a un parell de zones delimitades, on sempre apareix algun paio amb la taula a punt de donar-te un bon cop. Almenys les onades son fortes i és prou divertit revolcar-se amb elles per una estona.

I avui com a cosa excepcional ens hem fet un massatge a la piscina de l’hotel. Ha estat prop d’una hora, i la mar de be! (i per 8€ cada un valia la pena!)

Demà ja marxem i ens espera una bona marató: agafem un avió a les 3:30 PM per anar a Jakarta, on tenim 2 hores per agafar un altre avió per arribar a Kuala Lumpur. Arribarem cap a les 11 de la nit, i a les 6 del matí agafem un altre avió per anar a Sipadan, així que segurament no dormirem, o ho farem sense sortir de l’aeroport; ja veurem!

I això és tot, a veure què ens espera a Sipadan i les seves immersions!

Fins demà o demà passat!

M&M

Avui dia de relax post-submarinisme i pre-avió aquí a Labuan Bajo, el poblet (o el que sigui amb 3 carrers fets caldo i 4 botigues i casetes) on ens hem estat aquests dies.

Aquí a part de submarinisme no hi ha gaire cosa més a fer, així que dia de relax, migdiada i lectura. Al caure la tarda hem anat a fer 4 compres i després cap a un bar on ens havien dit que es veien unes boniques postes de sol. Tot comprant i perdent-nos per arribar al bar, casi se’ns acaba la posta! Ara hem tornat, i anirem a veure on sopem avui.

Demà toca matinar per agafar l’avió per tornar a Bali, on ens estarem a Kuta un parell de dies. El dia 17 toca agafar un altre avió per tornar a Kuala Lumpur, ja que anirem a Sipadan a fer més submarinisme, bieeeen!!!

I això és tot, avui dia de relax i tranquiltat!!!

Fins demà!

Avui dues immersions més: “Tatawa Besar” i “Batu Bolong”.

Al vaixell avui anaven 4 nois, tots ells anglesos, però el seu accent era d’Oxfort, i jo com que estic acostumat al de Cambridge (o al revés, ja no ho sé) doncs no els entenia gaire. Un portava 6 anys sense tornar a casa, que els portava treballant per Nova Zelanda: tenia 2 nebots que no havia vist mai! Un altre vivia a Hong Honk, on sa mare treballava de professora d’anglès, i son pare no ho hem entés. Aquests guiris… són una mica raros, eh? També hi havia al vaixell una noia creiem que indonesia, que faria grup amb nosaltres.

La primera era en “drift”, que vol dir que et deixen en un punt on hi ha corrent, i vas deixant-te portar fins a un segon punt, on et recull el vaixell. La veritat és que hi havia força corrent, i al principi ho hem passat una mica malament per controlar on voliem anar, frenar-nos una mica de tant en tant per veure alguna cosa interessant, o simplement no xocar amb algú altre! El tros final ha estat sense corrent, i allà hem pogut parar i gaudir de les vistes tranquilament. La noia indonesia la veritat és que no ho ha fet gens be tot plegat, i semblava més una bola de pinball tota l’estona rebotant pels puestos (i contra el corall) i amb el pobre DiveMaster agafant-la perquè no se n’anés contra les pedres, o corrent enllà… en fi…

La segona del dia era al coltant d’un pinacle, on no hi havia casi corrent, aixì que ha estat super tranquila: baixar fins a 18 metres només començar i anar fent camins en zig-zag, cada cop una mica més amunt que l’anterior. Aquí ens hem trobat amb una tortuga força força grossa, que tenia per companys a 3 submarinistes armats amb càmeres de fotos super-professionals (amb tot de llums i catxarros al voltant) que li estaven fent un munt de fotos de ben aprop. No se què duria pensar la tortuga de tot plegat, jejeje. També ha aparescut un napoleó wrasse enorme, tot verd ell, per allà passejant-se tot sol.

La veritat és que la segona immersió ha estat una delicia de tranquila i de la quantitat de peixos i corals que hem pogut veure: scorpion fish, trigger fish, napoleon wrasse, giant trevally, tortuga rodejada de naus espaials, clown trigger fish, leave lionfish, una morena, fusiliers, snappers, sweetlips, angel fish de tota mena, banner fish, algun batfish, un boxfish força gran i moltíssis més que no en sabem el nom!

Un cop a bon port, dutxa, migdiada i ara crònica i sortirem a sopar i a intentar comprar vols d’avió per sortir d’aqueta illa, que no volem repetir la peripècia de les 35 hores de camì!

Demà l’últim dia d’immersions i descans, que el dia 16 si tot va bé, tornarem a fer submarinisme a un lloc mític.. ja us direm!

Fins demà.

M&M

P.S.: Les fotos són d’ahir, però les hem posat per ambientar el post.

Avui hem fet dues immersions més. Així que la crònica diaria serà breu.

A les 7:20 ja erem a l’oficina del centre on estem fent les immersions, Dive Komodo. D’allà cap al moll, on una barqueta ens porta al vaixell més gran. I som-hi! Dues hores de viatge per arribar al primer punt. Avui ens acompanyaven dues noies nord-americanes, de califòrnia.

El primer lloc d’immersió es deia “Sebajyr Kecil”, on hem vist força peixos una tortuga allà jalant tota panxa, una llagosta de la que només li hem vist les antenes, però duria ser força gran, lion and scorpion fish, dues morenes, una d’elles força gran i ben sortida del seu forat perquè la veiessim bé, i un munt més de peixos dels que no sabem el nom. La veritat és que ha estat força bonic, està tot el corall intacte i n’hi ha de tots colors! Com que hi havia una mica de corrent, la Míriam ha patit una mica al final, que anava remant la pobre que pensava que no arribava! Jejejeje

Després d’una pausa d’una horeta per anar a l’altre punt del dia “Pengah”, Aquí hi havia una illeta petita petita que explorariem per sota l’aigua. Ha resultat un aparador de coralls i peixos altre cop espectacular, algun trigger fish força gros (li fan por a la Míriam, perquè ens van dir que de tant en tant ataquen als submarinistes), més lion fish, box fish, uns bancs de trevallies força grans, un graaan sweet lips, etc etc etc etc. Això està ple de vida, i ho tenen ben cuidat i protegit, aixì dona gust!!!

Altre cop al vaixell, i com que estàvem a prop de l’illa de Rinca, doncs ens hi han portat. I què hi ha a l’illa de Rinca? Doncs… dracs de Komodo, que es veu que a Komodo n’hi han, pero a Rinca n’hi ha més. I cap allà que hem anat, les dues americanes i nosaltres, en busca dels llangardaixos gordets aquests.

Hem pagat l’entrada al parc i al guia/ranger que ens acompanyava per la nostra seguretat. I què creieu que portava per si de cas ens ataca una bèstia de fins a 3 metres de llarg i 150 Kg? Una pistola? Una AK-47? Un bazooka? Noooo… un pal! I de no gaire calibre, la veritat… pel que ens ha dit, només amb un pal ja en tenen prou per picar-los als ulls o apretar-los el cap contra terra… no se jo, no se jo.

Un cop atravessada l’entrada, hem vist els primers llangardaixos allà tombats al costat d’una caseta que tenen els rangers. Resulta que és la cuina, i les bèsties senten l’olor i van cap allà.

Per sort eren les 4 de la tarda i amb tanta calor els rèptils estan mig apagats, i només estaven alla tumbats sense dir ni fer gaire res.

Unes quantes fotos més tard, hem continuat el nostre camí per l’illa per veure les vistes i intentar trobar algun drac més. Hem avistat un per entremig d’uns arbres ben aprop del camí, però tampoc ha calgut del palet del ranger.

Hem anat pujant per un turonet fins arribar a veure una panoràmica ben xula, on hem aprofitat per fer unes quantes fotos.

De baixada ens hem creuat amb un altre drac palplantat al mig del camí, i com que aquest si que feia cara de pocs amics, l’hem rodejat prudentment (amb l’acolloniment d’una de les dues yankis).

Hem sortit sans i estalvis de l’illa, acalorats com feia dies (a les 4 de la tarda fot un sol de justicia) i cap al vaixell altre cop. Aquí el meu anglès ha resultat ser molt útil, per que al preguntar-li al capità del vaixell si els dragons poden nedar, m’ha contestat que si que podiem nedar una estona abans de marxar (és el que te el meu accent de Cambridge, que no m’entenen). Així que aprofitant l’avinentesa i que portavem els banyadors encara posats, doncs dit i fet, de pet a l’aigua.

Després del bany marítim post-dragonià, ens quedava una hora i mitja de camí fins a port. Així que relax, xerrameca (amb el meu anglès de Cambridge) i disfrutant del paissatge.

Un cop a port, cap a l’hotel, dutxa i a sopar, que demà ens toquen dues immersions més!

Ah! I com que ens està agradant força el que estem veient sota l’aigua aquí, hem decidit quedar-nos un parell de dies més i fer 5 dies d’immersió en total.

Fins demà!

M&M

Ja estem a l’illa de Flores, més a l’Est encara!
Hi hem arribat després de 2 dies de trajecte: tot va començar ahir a les 6:30 del matí a la Gili Meno, dutxa, tancar les motxilles, esmozar i cap a la platja, que a les 8 agafàvem una barqueta per començar el viatge fins a Flores.
Després d’una mitja hora de barqueta, vem arribar a l’illa de Lombok, que és l’illa gran que està davant les Gili. Allà ens vem pujar en un carrito tirat per un cavall petit fins a l’estació d’autobusos.

Ens va tocar esperar-nos com 1 hora a que vingués el bus que ens havia de recollir per portar-nos a Mataram, la ciutat gran que hi ha per allà a prop.
A la furgo (preparada per 12) anàvem 13 i una planxa de surf lligada al sostre que semblava que hagués de sortir volant en qualsevol moment. Per sort vem arribar a destí una hora i mitja més tard sense complicacions. A l’agència local on havíem contractat el tema ens vem haver d’esperar quasi una hora a que ens portessin a una altre estació d’autobusos on agafaríem el bus definitiu per la resta de dia.
A l’estació vem arribar amb dues hores de temps, el bus ja estava preparat i vem carregar-hi les motxilles, i com ja s’havia fet l’hora de dinar, vem aprofitar per anar a buscar un restaurant per allà prop.
Un nasi goreng i un mie goreng més tard, i quan ja només faltaven 45 minuts vem fer cap a l’estació altre cop.
Allà vem veure que tothom que esperava el bus eren locals menys un senyor gran, alt i sec amb pinta de viatjat.
Va ser inevitable establir conversa amb ell, ens va explicar que era d’Austràlia, tenia 65 anys i que estava viatjant sol per aquests mons de Deu.
Bé… a la fi l’autobús va començar a moure’s, només mitja hora més tard del previst.
Cap a les 18:30 vem arribar a Labuan Lombok, que era el port on havíem d’agafar el primer ferry. Vem pujar-hi tots, el bus, els locals, el senyor d’Austràlia i nosaltres dos. Ens esperaven 2 hores i escaig de travessa marítima fins arribar a l’illa de Sunbawa.
Aquesta illa l’anàvem a travessar sencera d’Oest a Est durant la nit, així que posa’t còmode que venen corves!
No us he explicat com era el bus: be… per fora semblava cutre, però un cop dins era prou ample i còmode.
Llàstima que es va anar omplint de gent i paquets i coses vàries… A l’arribar al moll per agafar el primer ferry, vem descobrir que portaven 2 galls (segurament de lliuta) dins un cistell!

En fi, que això, ens esperava tota la nit al bus, entre galls, paquets, locals asseguts en tamborets al passadís de l’autobús… un panorama!
Ah! i la carretera diguem que deixava de tenir aquest nom passat un cert punt, i va passar a ser un camí ple de pols, bots i sotracs i corveeees i corveeees.

Vem fer una petita pausa per sopar (sopar inclòs) enmig del no-res en un restaurant on hi havia buffet obert d’arròs + coses. Mitja horeta després, tots, galls, locals, tamborets, australià i nosaltres cap al bus de nou!
Ha estat impagable que com a les 4 del matí, de cop i volta un dels galls ha comançat amb el kikiriki allà ben fort: el tio estava suelto pel mig del passadís de l’autobús i s’ha emocionat i vinga a cantar….
I aixì hem passat la nit, fins que a les 6:00 del matí d’avui hem arribat a Bima. On ens esperava un altre bus (encara més petit i cutre que l’anterior) per portar-nos durant 2 hores i escaig fins al port on s’agafen els ferrys.
Aquí hem tingut una altre de les visions impactants del viatge: La “tripulació” del bus la formaven el conductor, un ajudant carregafardos al sostre que també fa de revisor, i un nen (no tindria més de 10 anys) que també feia la tasca. Un cop carregat han carregat els bultos al sostre, l’hem vist com es fumava un cigarro la mar de tranquil allà… buf…..

Després del tràngol del bus aquest, i dues hores i mitja més tard, per fi hem arribat a la última etapa del viatge. Tocava agafar el ferry que ens portaria per fi a Flores! Això si, 8 hores més tard, que el vaixell és gros, però va lent.

I així és com després d’haver sortit de cami a les 8 del matí d’avui, hem arribat a destí a les 16:30 del dia d’avui. No està mal, eh?

Ens hem pegat una dutxa reparadora, i ja tenim encarregats 3 dies de submarinisme pel parc natural de Komodo, que diuen que és la bomba.

Ja us explicarem!!!

M&M