Bones família!
Avui hem fet dues immersions més. Així que la crònica diaria serà breu.
A les 7:20 ja erem a l’oficina del centre on estem fent les immersions, Dive Komodo. D’allà cap al moll, on una barqueta ens porta al vaixell més gran. I som-hi! Dues hores de viatge per arribar al primer punt. Avui ens acompanyaven dues noies nord-americanes, de califòrnia.
El primer lloc d’immersió es deia “Sebajyr Kecil”, on hem vist força peixos una tortuga allà jalant tota panxa, una llagosta de la que només li hem vist les antenes, però duria ser força gran, lion and scorpion fish, dues morenes, una d’elles força gran i ben sortida del seu forat perquè la veiessim bé, i un munt més de peixos dels que no sabem el nom. La veritat és que ha estat força bonic, està tot el corall intacte i n’hi ha de tots colors! Com que hi havia una mica de corrent, la Míriam ha patit una mica al final, que anava remant la pobre que pensava que no arribava! Jejejeje
Després d’una pausa d’una horeta per anar a l’altre punt del dia “Pengah”, Aquí hi havia una illeta petita petita que explorariem per sota l’aigua. Ha resultat un aparador de coralls i peixos altre cop espectacular, algun trigger fish força gros (li fan por a la Míriam, perquè ens van dir que de tant en tant ataquen als submarinistes), més lion fish, box fish, uns bancs de trevallies força grans, un graaan sweet lips, etc etc etc etc. Això està ple de vida, i ho tenen ben cuidat i protegit, aixì dona gust!!!
Altre cop al vaixell, i com que estàvem a prop de l’illa de Rinca, doncs ens hi han portat. I què hi ha a l’illa de Rinca? Doncs… dracs de Komodo, que es veu que a Komodo n’hi han, pero a Rinca n’hi ha més. I cap allà que hem anat, les dues americanes i nosaltres, en busca dels llangardaixos gordets aquests.
Hem pagat l’entrada al parc i al guia/ranger que ens acompanyava per la nostra seguretat. I què creieu que portava per si de cas ens ataca una bèstia de fins a 3 metres de llarg i 150 Kg? Una pistola? Una AK-47? Un bazooka? Noooo… un pal! I de no gaire calibre, la veritat… pel que ens ha dit, només amb un pal ja en tenen prou per picar-los als ulls o apretar-los el cap contra terra… no se jo, no se jo.
Un cop atravessada l’entrada, hem vist els primers llangardaixos allà tombats al costat d’una caseta que tenen els rangers. Resulta que és la cuina, i les bèsties senten l’olor i van cap allà.
Per sort eren les 4 de la tarda i amb tanta calor els rèptils estan mig apagats, i només estaven alla tumbats sense dir ni fer gaire res.
Unes quantes fotos més tard, hem continuat el nostre camí per l’illa per veure les vistes i intentar trobar algun drac més. Hem avistat un per entremig d’uns arbres ben aprop del camí, però tampoc ha calgut del palet del ranger.
Hem anat pujant per un turonet fins arribar a veure una panoràmica ben xula, on hem aprofitat per fer unes quantes fotos.
De baixada ens hem creuat amb un altre drac palplantat al mig del camí, i com que aquest si que feia cara de pocs amics, l’hem rodejat prudentment (amb l’acolloniment d’una de les dues yankis).
Hem sortit sans i estalvis de l’illa, acalorats com feia dies (a les 4 de la tarda fot un sol de justicia) i cap al vaixell altre cop. Aquí el meu anglès ha resultat ser molt útil, per que al preguntar-li al capità del vaixell si els dragons poden nedar, m’ha contestat que si que podiem nedar una estona abans de marxar (és el que te el meu accent de Cambridge, que no m’entenen). Així que aprofitant l’avinentesa i que portavem els banyadors encara posats, doncs dit i fet, de pet a l’aigua.
Després del bany marítim post-dragonià, ens quedava una hora i mitja de camí fins a port. Així que relax, xerrameca (amb el meu anglès de Cambridge) i disfrutant del paissatge.
Un cop a port, cap a l’hotel, dutxa i a sopar, que demà ens toquen dues immersions més!
Ah! I com que ens està agradant força el que estem veient sota l’aigua aquí, hem decidit quedar-nos un parell de dies més i fer 5 dies d’immersió en total.
Fins demà!
M&M
Quna enveja que hem doneu amb les immersions, i això que jo no he fet cap, però ja sabeu …
Fas bé de tenir por a segons quins bixarracos, Miriam, a distancia i ben lluny estan més bé.
Avuí ha arribat la postal de l’Oriol.
Disfruteu que això ja s’acaba.
Petons
Avui ens em quedat sense fotos!!! I com veurem aquests llangardaixos!! un mua parella.
Això semblava Jurassic Park… Ja era hora que us toqués l’aigua a la pell… Amb tanta inmersió no esteu gaire morenassos… (Pura enveja, s’ha de reconèixer…)
Ah, els dracs existeixen de veritat ???? jeje