Hola a tothom!
Avui hem continuat amb les nostres immersions però amb una gran novetat. Hem pogut llogar una càmera per fer fotos a sota l’aigua. Ja us podeu imaginar com de content estava el Màrius.
Ens hem trobat com sempre a les 7.20h per anar cap al vaixell. Dues hores de camí per arribar al primer lloc d’immersió. Avui era “Cauldron”, al nord de Komodo. Hem fet dos grups, nosaltres anàvem amb el Ryan, el nostre dive-master de sempre i un noi australià. A l’altre grup hi anaven les dues californianes i una senyora francesa amb un dive-master que no havíem vist fins avui.
Ens hem posat a l’aigua i hi havia una mica de corrent però no molestava. Hem vist un munt de peixos de colors amb el corall. Molt xulo.
Hem vist també una tortuga que nedava la mar de tranquil·la.
A mitja immersió ens hem trobat amb l’altre grup i just en aquell moment a una noia californiana li ha explotat alguna cosa. Just davant nostre. Ha estat un ensurt super gran, sort que tots estavem molt a prop i els dive-masters han reaccionat molt molt ràpid. Això m’ha fet pensar que sempre cal estar alerta. La noia ha marxat amb el seu dive-master, ja que li han tancat l’aire de la seva botella i nosaltres ens hem quedat en un sol grup. Hem continuat una mica més la immersió veient un munt de bancs de peixos, força grossos. Hem tornat al vaixell i hem acabat la immersió. Per sort, la noia estava bé, el Ryan ens ha explicat que havia explotat el manguito de l’aire, ell no ho havia vist mai. Quines coses que poden passar, cal estar alerta!
Hem descansat a prop d’una platja molt xula, de sorra molt blanca i després hem anat cap al segon lloc d’immersió, “Castle Rock”.
Aquí hem triomfat. Hem vist tres taurons força grossos que estaven tan panxos donant voltes.
Hem vist també una tortuga, batfish, bannerfish,… un munt de peixos.
Al final de la immersió hem vist fins i tot dofins, el problema és que jo els he vist de lluny i el Màrius ni els ha vist, per sort, després i desde dalt el vaixell de tornada al port els hem pogut veure.
Haig de dir que en aquesta última immersió he sortit amb 30. Ostres, jo que no gasto gens d’aire i normalment sortia amb 100, no estava gens acostumada a la sensació de pensar que estas en reserva d’aire. Haig de dir que no és gens agradable, he sortit així perquè el regulador perdia aire, al final el Ryan me l’ha canviat per l’Octopus però ja estava a 50.
Al final una mica agobiant i amb força corrent però bé.
Hem dinat, tot molt bo com sempre, hem pujat a dalt perquè avui hi havia moltes onades i a baix et quedaves xop i hem passat tranquil·lament les dues hores de tornada, entretinguts amb un grup de dofins.
Hem arribat al port, hem anat a buscar l’ordinador per copiar ràpidament les fotos i a veure, a veure… Haig de dir que per ser la primera vegada que el Màrius utilitza una càmera aquàtica té més que un aprovat. Ja ho heu pogut veure amb la selecció. Així que avui, molt i molt contents, anirem a sopar i a dormir. Demà dues immersions més ens esperen i el Màrius avui ha arribat ja a les 50.
M&M
I nosaltres que lo més aprop que tenim un peix és al plat i ben frexidet!!!!!.
Quin ensurt que heu tingut, sort que tot ha acabat bé.
Ja tinc ganes de veure les fotos´.
Fins demà.
Ojito, ojito Míriam… sempre alerta !!!
Les fotos fetes pel Màrius, guai, guai, (como pez en el agua)
Petons.
Ostres fotos reals, que guai !!!! Marius t’ho has degut passar pipa !! Anava amb focus?… És molt xulo !!! definitivament, apuntat a “pendents de fer” aquest viatge per les profunditats d’Indonèsia !!
Un petó fort !