Els preus que surten són pel nombre d’immersions que es diuen i inclouen el lloguer de l’equip, en alguns llocs també s’inclou el dinar i refrigeri.

KOH TAO-- Crystal Dive. Molt bé. Ofereixen allotjament. 8 immersions en 4 dies. Immersions a Sail Rock, lloc més llunyà i amb preu especial. 182,50€/pp

PERHENTIAN KECIL- Angel Divers. Molt i molt bé. Instructors molt amables. 7 immersions en 4 dies. 107,34€/pp.

GILI MENO—Blue Marlin. Tracte correcte. 5 immersions en 3 dies. 139€/pp. 1.700.000 IDR/pp

KOMODO- LABUANBAJO—Dive Komodo. El millor lloc. Impressionant, molt i molt recomanable. Sembla un aquari. Vam aconseguir veure mantes. Tracte molt bo. Instructor Ryan perfecte. Gent molt amable.  11 immersions en 5 dies. 306€.3.750.000 IDR/pp. Dues immersions per dia, vam fer una immersió extra per persona. El preu inclou el dinar i refrigeris. Les immersions estan una mica lluny, es va amb vaixell. Cal pagar 95.000 IDR/pp per entrar al Parc Natural i fer immersions 3 dies.

SEMPORNA—Scuba Junkies. Tenen allotjament i s’està molt bé. Instructors molt amables. Dues o tres immersions al dia segons es vulgui. El preu inclou el dinar i refrigeri. Cal pagar 10RM per entrar al parc natural. 6 immersions en 2 dies. 182,22€/pp

MABUL—Scuba Junkies. Tenen allotjament, és car. Instructors molt amables. Dues o tres immersions al dia segons es vulgui. 7 immersions en 3 dies.

SIPADAN—Scuba Junkies. 1 dia des de Mabul. 4 immersions. El preu inclou el dinar i refrigeri.  MABUL+ SIPADAN. Un total de 13 immersions, 262€.

Avui dia de relax post-submarinisme i pre-avió aquí a Labuan Bajo, el poblet (o el que sigui amb 3 carrers fets caldo i 4 botigues i casetes) on ens hem estat aquests dies.

Aquí a part de submarinisme no hi ha gaire cosa més a fer, així que dia de relax, migdiada i lectura. Al caure la tarda hem anat a fer 4 compres i després cap a un bar on ens havien dit que es veien unes boniques postes de sol. Tot comprant i perdent-nos per arribar al bar, casi se’ns acaba la posta! Ara hem tornat, i anirem a veure on sopem avui.

Demà toca matinar per agafar l’avió per tornar a Bali, on ens estarem a Kuta un parell de dies. El dia 17 toca agafar un altre avió per tornar a Kuala Lumpur, ja que anirem a Sipadan a fer més submarinisme, bieeeen!!!

I això és tot, avui dia de relax i tranquiltat!!!

Fins demà!

Avui hem fet dues immersions més. Així que la crònica diaria serà breu.

A les 7:20 ja erem a l’oficina del centre on estem fent les immersions, Dive Komodo. D’allà cap al moll, on una barqueta ens porta al vaixell més gran. I som-hi! Dues hores de viatge per arribar al primer punt. Avui ens acompanyaven dues noies nord-americanes, de califòrnia.

El primer lloc d’immersió es deia “Sebajyr Kecil”, on hem vist força peixos una tortuga allà jalant tota panxa, una llagosta de la que només li hem vist les antenes, però duria ser força gran, lion and scorpion fish, dues morenes, una d’elles força gran i ben sortida del seu forat perquè la veiessim bé, i un munt més de peixos dels que no sabem el nom. La veritat és que ha estat força bonic, està tot el corall intacte i n’hi ha de tots colors! Com que hi havia una mica de corrent, la Míriam ha patit una mica al final, que anava remant la pobre que pensava que no arribava! Jejejeje

Després d’una pausa d’una horeta per anar a l’altre punt del dia “Pengah”, Aquí hi havia una illeta petita petita que explorariem per sota l’aigua. Ha resultat un aparador de coralls i peixos altre cop espectacular, algun trigger fish força gros (li fan por a la Míriam, perquè ens van dir que de tant en tant ataquen als submarinistes), més lion fish, box fish, uns bancs de trevallies força grans, un graaan sweet lips, etc etc etc etc. Això està ple de vida, i ho tenen ben cuidat i protegit, aixì dona gust!!!

Altre cop al vaixell, i com que estàvem a prop de l’illa de Rinca, doncs ens hi han portat. I què hi ha a l’illa de Rinca? Doncs… dracs de Komodo, que es veu que a Komodo n’hi han, pero a Rinca n’hi ha més. I cap allà que hem anat, les dues americanes i nosaltres, en busca dels llangardaixos gordets aquests.

Hem pagat l’entrada al parc i al guia/ranger que ens acompanyava per la nostra seguretat. I què creieu que portava per si de cas ens ataca una bèstia de fins a 3 metres de llarg i 150 Kg? Una pistola? Una AK-47? Un bazooka? Noooo… un pal! I de no gaire calibre, la veritat… pel que ens ha dit, només amb un pal ja en tenen prou per picar-los als ulls o apretar-los el cap contra terra… no se jo, no se jo.

Un cop atravessada l’entrada, hem vist els primers llangardaixos allà tombats al costat d’una caseta que tenen els rangers. Resulta que és la cuina, i les bèsties senten l’olor i van cap allà.

Per sort eren les 4 de la tarda i amb tanta calor els rèptils estan mig apagats, i només estaven alla tumbats sense dir ni fer gaire res.

Unes quantes fotos més tard, hem continuat el nostre camí per l’illa per veure les vistes i intentar trobar algun drac més. Hem avistat un per entremig d’uns arbres ben aprop del camí, però tampoc ha calgut del palet del ranger.

Hem anat pujant per un turonet fins arribar a veure una panoràmica ben xula, on hem aprofitat per fer unes quantes fotos.

De baixada ens hem creuat amb un altre drac palplantat al mig del camí, i com que aquest si que feia cara de pocs amics, l’hem rodejat prudentment (amb l’acolloniment d’una de les dues yankis).

Hem sortit sans i estalvis de l’illa, acalorats com feia dies (a les 4 de la tarda fot un sol de justicia) i cap al vaixell altre cop. Aquí el meu anglès ha resultat ser molt útil, per que al preguntar-li al capità del vaixell si els dragons poden nedar, m’ha contestat que si que podiem nedar una estona abans de marxar (és el que te el meu accent de Cambridge, que no m’entenen). Així que aprofitant l’avinentesa i que portavem els banyadors encara posats, doncs dit i fet, de pet a l’aigua.

Després del bany marítim post-dragonià, ens quedava una hora i mitja de camí fins a port. Així que relax, xerrameca (amb el meu anglès de Cambridge) i disfrutant del paissatge.

Un cop a port, cap a l’hotel, dutxa i a sopar, que demà ens toquen dues immersions més!

Ah! I com que ens està agradant força el que estem veient sota l’aigua aquí, hem decidit quedar-nos un parell de dies més i fer 5 dies d’immersió en total.

Fins demà!

M&M

Avui hem triomfat molt i molt. Avui hem començat amb les nostres immersions al Parc Natural de Komodo i hem tingut la sensació d’estar dins un aquari gegant. Ha estat fantàstic.
Hem sortit del port a les vuit del matí, teníem dues hores de viatge fins els punts de les immersions, ha estat la mar de xulo, hem passat entre illes i la tranquil·litat era absoluta.

A la primera immersi,ó al Batu Balong, hi havia milers de peixos, de tots colors i totes les mides. Hi havia una mica de corrent i t’anaves movent sense fer res, semblava com estar al cinema i que et van passant els peixos. Els que més ens ha agradat ha estat un Napoleon Wrasse, era enorme!

També hem vist dues tortugues i un tauró per allà nedant. Hi havia molta vida inclús hem vist per primer cop una serp marina. Els Lionfish i els Scorpionfish també eren xulos i a més hem fet 60 minuts d’immersió.
Al sortir hem anat al següent punt d’immersió, pel camí hem vist unes quatre mantes, semblaven força grosses, així que la immersió prometia. Hem arrribat al segon punt d’immersió, el Manta Point. L’objectiu era trobar i veure les mantes que havíem vist des del vaixell. Ens hem tirat, hem estat una estona buscant i efectivament ha aparegut la primera manta. Ens ha passat per sobre i estava una mica lluny. Hem vist una segona, més ben dit, han vist perquè jo no l’he vista (ulleres entelades…. aixxx).
Però tranquils, ha vingut dues més i aquestes de ben a prop. Ens hem aguantat al terra mentre les veiem passar. Ens hem quedat bocabadats! Eren molt grans i molt majestuoses, van volant!

Just després de les mantes també hem vist un tauró, estava arran de terra descansant. Quina gràcia, tan panxo.
Per últim quan ja tornàvem cap al vaixell, hem vist la cinquena, aquesta anava acompanyada d’un peix. Ens ha passat també ben a prop. Així que molt feliços hem acabat les immersions d’avui. Hem vist el Napoleon, la serp i les mantes que no havíem vist mai així que de moment … genial i perfecte!!
Després de les immersions, ens han donat de dinar a bord i cap a Labuan Bajo, dues hores de barco ben relaxats i contents.
Demà ens esperen dues immersions més, a veure què ens depara aquesta illa tant fantàstica.

M&M
PS. Les fotos no són nostres però són perquè us feu una idea.

Ja estem a l’illa de Flores, més a l’Est encara!
Hi hem arribat després de 2 dies de trajecte: tot va començar ahir a les 6:30 del matí a la Gili Meno, dutxa, tancar les motxilles, esmozar i cap a la platja, que a les 8 agafàvem una barqueta per començar el viatge fins a Flores.
Després d’una mitja hora de barqueta, vem arribar a l’illa de Lombok, que és l’illa gran que està davant les Gili. Allà ens vem pujar en un carrito tirat per un cavall petit fins a l’estació d’autobusos.

Ens va tocar esperar-nos com 1 hora a que vingués el bus que ens havia de recollir per portar-nos a Mataram, la ciutat gran que hi ha per allà a prop.
A la furgo (preparada per 12) anàvem 13 i una planxa de surf lligada al sostre que semblava que hagués de sortir volant en qualsevol moment. Per sort vem arribar a destí una hora i mitja més tard sense complicacions. A l’agència local on havíem contractat el tema ens vem haver d’esperar quasi una hora a que ens portessin a una altre estació d’autobusos on agafaríem el bus definitiu per la resta de dia.
A l’estació vem arribar amb dues hores de temps, el bus ja estava preparat i vem carregar-hi les motxilles, i com ja s’havia fet l’hora de dinar, vem aprofitar per anar a buscar un restaurant per allà prop.
Un nasi goreng i un mie goreng més tard, i quan ja només faltaven 45 minuts vem fer cap a l’estació altre cop.
Allà vem veure que tothom que esperava el bus eren locals menys un senyor gran, alt i sec amb pinta de viatjat.
Va ser inevitable establir conversa amb ell, ens va explicar que era d’Austràlia, tenia 65 anys i que estava viatjant sol per aquests mons de Deu.
Bé… a la fi l’autobús va començar a moure’s, només mitja hora més tard del previst.
Cap a les 18:30 vem arribar a Labuan Lombok, que era el port on havíem d’agafar el primer ferry. Vem pujar-hi tots, el bus, els locals, el senyor d’Austràlia i nosaltres dos. Ens esperaven 2 hores i escaig de travessa marítima fins arribar a l’illa de Sunbawa.
Aquesta illa l’anàvem a travessar sencera d’Oest a Est durant la nit, així que posa’t còmode que venen corves!
No us he explicat com era el bus: be… per fora semblava cutre, però un cop dins era prou ample i còmode.
Llàstima que es va anar omplint de gent i paquets i coses vàries… A l’arribar al moll per agafar el primer ferry, vem descobrir que portaven 2 galls (segurament de lliuta) dins un cistell!

En fi, que això, ens esperava tota la nit al bus, entre galls, paquets, locals asseguts en tamborets al passadís de l’autobús… un panorama!
Ah! i la carretera diguem que deixava de tenir aquest nom passat un cert punt, i va passar a ser un camí ple de pols, bots i sotracs i corveeees i corveeees.

Vem fer una petita pausa per sopar (sopar inclòs) enmig del no-res en un restaurant on hi havia buffet obert d’arròs + coses. Mitja horeta després, tots, galls, locals, tamborets, australià i nosaltres cap al bus de nou!
Ha estat impagable que com a les 4 del matí, de cop i volta un dels galls ha comançat amb el kikiriki allà ben fort: el tio estava suelto pel mig del passadís de l’autobús i s’ha emocionat i vinga a cantar….
I aixì hem passat la nit, fins que a les 6:00 del matí d’avui hem arribat a Bima. On ens esperava un altre bus (encara més petit i cutre que l’anterior) per portar-nos durant 2 hores i escaig fins al port on s’agafen els ferrys.
Aquí hem tingut una altre de les visions impactants del viatge: La “tripulació” del bus la formaven el conductor, un ajudant carregafardos al sostre que també fa de revisor, i un nen (no tindria més de 10 anys) que també feia la tasca. Un cop carregat han carregat els bultos al sostre, l’hem vist com es fumava un cigarro la mar de tranquil allà… buf…..

Després del tràngol del bus aquest, i dues hores i mitja més tard, per fi hem arribat a la última etapa del viatge. Tocava agafar el ferry que ens portaria per fi a Flores! Això si, 8 hores més tard, que el vaixell és gros, però va lent.

I així és com després d’haver sortit de cami a les 8 del matí d’avui, hem arribat a destí a les 16:30 del dia d’avui. No està mal, eh?

Ens hem pegat una dutxa reparadora, i ja tenim encarregats 3 dies de submarinisme pel parc natural de Komodo, que diuen que és la bomba.

Ja us explicarem!!!

M&M