Avui dia tranquilet per KL, i després cap a Melaka.
L’objectiu del dia era aconseguir entrades per visitar les torres Petronas. Així que ha tocat matinar, 6:30, per sortir pitant de l’hotel i arribar ben d’hora a la cua de les entrades. Hem arribat a destí cap a les 7:15 i ja hi havia una bona cua muntada! Per sort ens hi hem pogut posar i després de dues hores i quart a peu dret… hem aconseguit entrades!!! Hem comprat el pack 2, que inclou pujar a l’skybridge i a l’observatory desk a un dels pisos de dalt de tot (40RM cada un). Ens tocava a les 12 la visita que dura una horeta, així que perfectoooo!

Com que teniem temps per perdre, hem anat al centre comercial que hi ha als peus e les torres a fer un cafè i donar un tomb. Altre cop hi havia una cua del copón a la botiga Apple per comprar l’iPAD 2. Resulta que està un 20% més barat aquí que a casa.. així que la temptació era terrible! Per sort, he resistit i no m’he gastat 350€ en un catxarro que no tinc molt clar per a què serveix…

Un cop s’ha fet l’hora, cap a les torres per fi! Ens han fet esperar en una sala on t’expliquen 4 coses de la seva construcció, i quan es fa l’hora exacta, cap a l’ascensor per pujar a l’Skybridge.

A l’ascensor hi caben uns 30 persones, i puja 41 pisos en menys d’un minut!

La veritat és que la vista des d’allà dalt està força xula. Des de l’aire aquesta ciutat sembla de dibuixos manga o del Sim City: plena de gratacels al costat de barriades amb cases baixetes, parcs enormes…

Després d’un quart d’hora passejant pel pont que uneix les dues torres, hem pogut pujar fins al pis 86 de la torre esquerra. Ens han dit que està a 370 metres, i la veritat és que es veu tot petitet petitet!

L’altre torre, i la Menara KL al fons

Tots dos a 370 metres!

Hem pogut fer fotos 20 minutets ḿés per allà dalt, i ja hem acabat la visita. Tota una experiència pujar a una torre taaaant alta!

Un cop acomplert l’objectiu del dia, teniem una cita amb un conegut de la Míriam que resulta que viu a KL de fa dos anys. És un noi suís que està aqui treballant en una … mmmm empresa.. o ONG per ajudar a la gent a ser millor persona… o algo així. La veritat és que no ho hem entès gaire, però be… Ens ha portat a dinar a un restaurant indi, on hem dinat de conya. Això si, ens ha costat el dinar com 3 o 4 dies sencers de dinar nosaltres dos sols…. avui hem llençat la casa per la finestra!

Un cop pait el dinar, cap a l’hotel a recollir les motxilles i cap a agafar el bus que ens havia de portar a Melaka. 2 horetes i mitja després hem arribat al guesthouse que teniem reservada.

Hem sortit a sopar pels centre de la ciutat, que ens ha semblat una mica en plan Lloret: tenderetes venen morralla, tot de bars amb terrassetes amb güiris (locals i occidentals) bevent cervesa… Hem fet un entrepà en una de les terrasses, i hem donat per acabat el dia.

Demà toca visitar la ciutat, a veure si descobrim les zones boniques. Fins demà!

M&M

P.D.: Avui hem arribat a la meitat del nostre viatge: portem 47 dies de 93 que estarem voltant!

Dia de trasllat però de trasllat de categoria. Abans d’agafar el bus que ens ha portat a KL hem esmorzat amb la companyia d’una parella irlandesa que està fent la volta al món. Ens han dit que ja havien estat 6 mesos a Sud-amèrica i Australia i que ara els tocava el Sud-est asiàtic. El nostre bus era un Unititi Express que per 35RMpp ens ha portat a KL. El bus només tenia tres seients per fila, dos força grans i un normalet, així que sentats en dos mega seients i 3hores de viatge, a les 12.30h ja estaven a l’hotel de Chinatown.

Aquest cop l’hem encertat, tenim wifi i una habitació com Déu mana.
Hem anat a dinar a “Nando’s” un restaurant amb orígens portuguesos, tot molt bé, d’allà a buscar l’estació d’autobusos per demà anar a Melaka. Ens pensàvem que era Puduraya però ens han enviat a Tasik Selatan, com quedava una mica lluny i aquí fa una calor bastant insuportable a les 15h, hem anat a l’hotel.
A la tarda hem sortit a comprar els bitllets de bus, ja ho tenim tot comprat per demà a les 17.30h. Després hem anat a Chow Kit per veure un mercat i també un temple Sikhs. Un noi molt amable ens ha fet entrar, ens ha tapat el cap a tots dos amb un mocador en senyal de respecte a Guru i hem entrat. Ens ha portat a un menjador comunitari perquè era l’hora de la pregària i no es podia pujar a dalt. Ens ha donat un fulletó amb explicacions sobre la religió Sikhs i ens ha convidat a te.

Hem estat una estoneta i hem marxat cap a sopar. Hem decidit anar al PappaRichs, un restaurant on ja hi havíem anat, així que en un passeig ens hem plantat i hem sopat la mar de bé.
Ara cap a dormir que demà a les 7.30h hem d’estar a les Petronas per no quedar-nos sense entrades. Així que ens tocarà matinar.
Per cert, hem tingut la primera baixa del viatge… la motxilla de la FEEC s’ha petat, la portava apedaçada però hem decidit comprar una nova.

M&M

Ja sabem que hem fet campana però és que el nostre super-hotel té la wifi espatllada, així que no tenim internet. Ara mateix estem a la recepció robant la wifi del McDonald’s que està al costat.
Doncs sí, ja hem vist les Torres Petronas de nit, de matí i de tarda. Com es veuen de molts llocs de la ciutat semblen petites però avui que ens hi hem posat a sota, impressionen.

Ahir vam fer un recorregut per Little India. Vam començar a la Merdeka square on hi ha el Sultan Abdul Samat building. És una plaça on hi ha un antic camp de cricket i on es va proclamar la independència de Malàisia. Per allà a prop també hi ha un club selecte per la high society, el Selangor Club. Hem continuat adentrant-nos a Little India però abans hem entrat a la mesquita Masjid Jawek. M’han fet tapar de dalt a baix, jo portava el mocador pel cap i el jersei, quina calor que hem passat.

Hem fet un mini descans al McDonald’s i el Màrius ha vist que el Barça va guanyar 0-2 al Madrid. Ole!! i el Mourinho expulsat!! A veure si els fem fora de la Champions.

Amb aquestes bones notícies hem continuat la nostra ruta. Hem passejat pels carrers, veient saris i escoltant música de Bollywood hem arribat al Papparich, un restaurant la mar de xulo on hem dinat. Tot molt bó.

Hem tornat al super hotel a fer la migdiada. A les 17.30 hem sortit per anar cap a la Menara KL. Una torre de comunicacions de 421m. Hem pagat els 45 RM i hem pujat fins els 275m on hi ha el mirador.

Ens han donat uns cascos en castellà que explicava el que anaves veient per cada finestra. Quins edificis!
Per la finestra 7…. les Torres Petronas. Són xules, xules, llàstima que des d’aquesta perspectiva no es veu l’skybridge.
Hem fet tota la volta dues vegades i ens hem esperat a que es poses el sol per tenir unes fotos més xules.

Després d’això hem passejat fins la parada del LRT i hem anat al Mercat Central a sopar.
Aquí s’acaba el primer dia per Kuala Lumpur.

Avui….. aixxx…. que us puc explicar d’avui.
Ens hem llevat d’hora per anar a fer cua per pujar a les Petronas. El dia estava tot gris i ha plogut al matí. Hi hem arribat a les 8 i ja estaven totes les entrades venudes. Així que ens hem quedat sense poder pujar.

Hem esmorzat a l’Starbucks del Suria KLCC, un mega centre comercial al costat, costat de les Petronas. Hi havia molta gent fent cua a la botiga d’Apple i al final el Màrius li ha preguntat a un noi i estan esperant l’Ipad 2. Què curios!

Hem reestructurat els plans i hem decidit sortir a fer fotos pel voltant. Hi ha un parc molt ben cuidat just darrera de les torres amb molt bones vistes. Hem aprofitat per fer més fotografies ara que la boira començava a dispersar-se.

Hem fet tota la volta i hem decidit anar a KL Central per tal de buscar informació per anar al Taman Negara (Parc Nacional).
Hem tornat a agafar el LRT i cap allà. Ens han dit que hi ha un sol tren fins a Jerantut i que justament demà està tot ple. Quina decepció! Res, haurem d’anar en bus. En aquest moment ha passat tot, el Màrius ha anat al lavabo i mentre jo buscava el Kindle per mirar on està la parada de bus, m’he adonat que me l’he deixat a l’Starbucks. MERDA!!! (Perdó).

Res, que corrents hem tornat a agafar el LRT per tornar corrents, jo resant per la bona voluntat dels Malaios i he promès fins i tot no rondinar més. Doncs SIIIIIII. Hem trobat el Kindle. Aquí la meva cara de satisfacció!.

Ha estat el trajecte en LRT més llarg, aixxx quin patiment.
Amb el Kindle recuperat hem tornat a la búsqueda de bus per demà marxar al Taman Negara. Hem trobat un bus per demà a les 8.30 del matí. Ara ens falta trobar lloc de dormir, la noia ens ha dit que està molt ple perquè aquests dies són festa a Malàisia. A veure si ens contesten a un parell de llocs que hem escrit si no a veure on podem dormir.

A la tarda ens hem acostat als Lakes Garden, un parc molt gran que queda per aquí a prop. Té l’aviari més gran del món, un jardí d’orquídies i no sé quantes coses més però hem arribat a l’hora de tancar. De baixada hem parat i entrat a la Masjid Negara, la Mesquita oficial de Malàisia. Allà després de vestir-me correctament, un senyor ens ha fet una visita guiada. Ha estat molt bé.

Al tornar hem fet una volta per Chinatown, no sé si us ho hem dit, però l’hotel està al bell mig del carrer Petaling, el més comercial i ple de falsificacions de roba, sabates, bolsos,… de tot KL.

Ara crònica, sopar i a veure demà, de moment no tenim resposta. Encara dormirem al ras!.

M&M

Poc més a explicar avui, la veritat. Ens ha tocat llevar-nos prop de les 6 del matí per ser a l’aeroport a les 8 i agafar el primer avió cap a Bangkok. Un cop allà, esperar dues hores més i l’avió definitiu, el que ens ha deixat a l’aeroport de KL.

Després un bus més un tren per arribar per fi a la capital. I què més calia agafar doncs… un monorail!

Després caminar 5 minuts tot carregats amb les motxilles fins a l’hostal que teniem reservat.

Això és mereix un paràgraf apart… l’hostal… és… mmmmm com definir-ho… us imagineu can Brians? la presó? Doncs… les cel·les d’allà segur que son més grans i espaioses que la nostra habitació! Diguem que hi ha un llit de matrimoni, encaixat entre 3 de les parets. L’altre paret estarà un metre més enllà, on hi ha incrustat tot un lavabo (amb paret de vidre, bonic perqué si). Això si, té aire condicionat (funciona), TV (que no funciona) i internet (que tampoc funciona). Vamos.. que a Can Brians s’està més ample, i amb més serveis.

I res, un cop dutxats hem sortit a donar un tomb, però ja era massa de nit (aquí és encara una hora més, +6 respecta de casa). Així que hem fet una volteta de mitja horeta pels voltants de l’hotel i ja està. Aquí estem, al McDonals robant-li wifi al pallasso aquell que fa por.. com vingui a buscar-me me muero!

Demà ens dedicarem a passejar per KL, a veure què ens ensenya aquesta ciutat!

Fins demà!

M&M