Bones família!
Avui dia tranquilet per KL, i després cap a Melaka.
L’objectiu del dia era aconseguir entrades per visitar les torres Petronas. Així que ha tocat matinar, 6:30, per sortir pitant de l’hotel i arribar ben d’hora a la cua de les entrades. Hem arribat a destí cap a les 7:15 i ja hi havia una bona cua muntada! Per sort ens hi hem pogut posar i després de dues hores i quart a peu dret… hem aconseguit entrades!!! Hem comprat el pack 2, que inclou pujar a l’skybridge i a l’observatory desk a un dels pisos de dalt de tot (40RM cada un). Ens tocava a les 12 la visita que dura una horeta, així que perfectoooo!

Com que teniem temps per perdre, hem anat al centre comercial que hi ha als peus e les torres a fer un cafè i donar un tomb. Altre cop hi havia una cua del copón a la botiga Apple per comprar l’iPAD 2. Resulta que està un 20% més barat aquí que a casa.. així que la temptació era terrible! Per sort, he resistit i no m’he gastat 350€ en un catxarro que no tinc molt clar per a què serveix…

Un cop s’ha fet l’hora, cap a les torres per fi! Ens han fet esperar en una sala on t’expliquen 4 coses de la seva construcció, i quan es fa l’hora exacta, cap a l’ascensor per pujar a l’Skybridge.
A l’ascensor hi caben uns 30 persones, i puja 41 pisos en menys d’un minut!
La veritat és que la vista des d’allà dalt està força xula. Des de l’aire aquesta ciutat sembla de dibuixos manga o del Sim City: plena de gratacels al costat de barriades amb cases baixetes, parcs enormes…


Després d’un quart d’hora passejant pel pont que uneix les dues torres, hem pogut pujar fins al pis 86 de la torre esquerra. Ens han dit que està a 370 metres, i la veritat és que es veu tot petitet petitet!

Hem pogut fer fotos 20 minutets ḿés per allà dalt, i ja hem acabat la visita. Tota una experiència pujar a una torre taaaant alta!
Un cop acomplert l’objectiu del dia, teniem una cita amb un conegut de la Míriam que resulta que viu a KL de fa dos anys. És un noi suís que està aqui treballant en una … mmmm empresa.. o ONG per ajudar a la gent a ser millor persona… o algo així. La veritat és que no ho hem entès gaire, però be… Ens ha portat a dinar a un restaurant indi, on hem dinat de conya. Això si, ens ha costat el dinar com 3 o 4 dies sencers de dinar nosaltres dos sols…. avui hem llençat la casa per la finestra!
Un cop pait el dinar, cap a l’hotel a recollir les motxilles i cap a agafar el bus que ens havia de portar a Melaka. 2 horetes i mitja després hem arribat al guesthouse que teniem reservada.
Hem sortit a sopar pels centre de la ciutat, que ens ha semblat una mica en plan Lloret: tenderetes venen morralla, tot de bars amb terrassetes amb güiris (locals i occidentals) bevent cervesa… Hem fet un entrepà en una de les terrasses, i hem donat per acabat el dia.
Demà toca visitar la ciutat, a veure si descobrim les zones boniques. Fins demà!
M&M
P.D.: Avui hem arribat a la meitat del nostre viatge: portem 47 dies de 93 que estarem voltant!
Cullons cullons cullons ……jo no pujo!!!! Les fotos espectaculars pero les ulleres que fot en Màrius no tenen preu xDDD
Efectivament Albert, jo tampoc pujaria però pel teme de les ulleres, els 370 metres a mi…. a mi, que vaig passar pel pont de la Ría Bilbao, no són res!!! HA HA HA HA!!! ARA SÓC IMMORTAL!!!!!
I JO QUE EM PENSABA QUE PUJANT A LA TORRE DE COLLSEROLA JA HAVIA FET EL CIM!!!!!
UNES FOTOS MOLT XULES.
JA US COMENÇA EL COMPTE ENRERA, AIXÒ JA S’ACABA, QUINA LLÀSTIMA NO?
PETONS
Pabernos matao. Mira que a mi m’encanta pujar tan amunt com es pugui, però crec que més de 300 m és massa, a partir d’aquí la caiguda ja és massa forta. I si no calculeu, Ec = Ep = mgh = 2,7·10e(muerte) Joules.
Mirant les fotos sembla que estigui dalt d’algun dels edificis del joc de taula “Hotel”