A l’arribar un senyor molt amable ens ha dit que avui l’entrada era gratis per ser la festa del Rei. Després hem vist que ho era del 2 al 9. Com el senyor ens ha donat també una fotocòpia de la zona, nosaltres hem decidit llogar-li les bicicletes. Jo com no, de color rosa i el Màrius d’un color marronos. Aquí ha començat la nostra ruta en bicicleta.
Com tinc la llibreta us podré anomenar la llista completa de noms impronunciables de temples vistos.
Primer hem començat amb els temples exteriors i després hem entrat al recinte per veure els interiors.
Abans de començar amb els temples hem vist uns de petits per anar fent boca.
-To Pha Daeng Shrine
- Wat Sorasak
- Wat Mae Chon.
Ara va la llista de debó, els temples amb majúscules!
1- Wat Si Chum. Un buda molt gran amb uns dits gegants. Ha estat el primer que hem vist i ens ha sorprès la poca gent que hi hem trobat.

Quins dits més grossos!

Haig de dir que hem tingut un dia fantàstic, poca gent i no molt sol. De totes maneres si que molta calor.

Màrius i la bici

2- Wat Phra Phai Luang. Un complex enorme i xulo. Hem fet una foto on estem molt guapos!!

Tots dos per Sukhothai

Hem travessat un pont i hem tornat cap a la part interior.

La Míriam i la bici

A l’interior:
3- Wat Chana Songkhram. Una chedi gran i xula.
4- King Ramkhamhaeng Monument. Monument al rei. Li hem donat les gràcies per no pagar.
5- Wat Mahathat. El més impressionant de tots, budes en peu, sentats, chedis, palaus… Molt molt xulo.

Wat Mahathat

Reflexos budistics

6- Wat Si Sawai. S’assembla una mica al 2 però amb 3 chedis i uns relleus impressionants.
7- Wat Tra Phang Ngoen. Té una estàtua amb una pose de submarinisme.
8- Wat Sa Si. Molt xulo, rodejat d’aigua hem creuat un pont per anar-hi.

Pont a Wat Sa Si

Aquí està tot el nostre recorregut que no és poc. Segons el Tracks del Màrius hem fet 11,87km en 3 hores. Haig de dir que no hem caigut i no hem trencat res de les bicicletes, així que tot un rècord. (això perquè veieu que ja no sóc tan patosa ehhh)
Veure Sukhothai en un mapa més gran

Hem tornat les bicis i allà mateix hem fet un té amb llimona i molt molt gel. Si, si gel. Ja ho sabem però estàvem morts morts de sed.
Hem tornat a Sukhothai city amb un tuk-tuk i allà hem tornat a agafar un bus cap a Phitsanulok. Amb una hora de viatge ja hem tornat a lloc d’origen.
Al baixar a l’estació d’autobusos hem preguntat com anar demà cap a Lampang i també com anar a veure el Wat més important de Phitsanulok.
Hem agafar ara un bus urbà i ens hi ha portat. Hem entrat primer al Wat Nang Paya. Hem tingut la sort que al cap de dos minuts de ser-hi ha començat una cerimònia religiosa. Un monjo ha començat a fer una mena de misa i la gent seguia un llibret d’oracions. Ha estat un moment molt emotiu.

Hem sortit i hem anat cap el Wat Phrasi Rattana Mahathat.
Us direu… i nosaltres també… tots es diuen Mahathat oi? Doncs això sembla.
Aquest és un macro complex. Resulta que hi ha el segon Buda més benerat del pais després del Buda Esmeralda de Bangkok.
Hem fet una volta per tot el complex, hem mostrat els nostres respectes al Buda i el Màrius s’ha comprat una salsitxa a un lloc del carrer perquè tenia gana.

Picantona i àcida

Espero no haver d’explicar que s’ha passat la nit no precisament al llit.
Hem tornat cap a l’hotel, una dutxa, la crònica i després sortirem a sopar.

Acabem d’arribar a l’hotel, a Phitsanulok, a uns 400Km de Bangkok.

La idea del dia era agafar un tren que surtia de Bangkok a les 8:30 del matí per arribar 6 hores més tard (quien dijo RENFE lenta?). Però al arribar a l’estació ens han dit que el tren ja estava tot ple, i que agafèssim el següent.

Així que ens ha tocat esperar-nos a l’estació dues horetes de res, ja que surtia a les 10:50 el tren que ens tocava. Segons l’horari previst, a les 16:00 arrivabem a destí.

El tren era petitó, nomes dos vagons, però per dins prou ample i amb Aire Condicionat (2ª classe, uns 11€).Ens han donat de dinar i tot, en plan avió oiga!

I lo millor ha vingut després de dinar, en plena morriña siesta + trucutru del tren… de cop i volta, es para de cop i una fumera bastant considerable comença a sortir per fora del tren, a la part dreta.

Immediatament tots els thai han començat a agafar les coses i a corre cap a la sortida… nosaltres per no ser menys, doncs hem fet el mateix, per allò del “allí donde fueres…”.

Al cap d’una estoneta de mirar-s’ho els experts maquinistes i ferroviaris presents al tren, ha aparescut una màquina (en plan mercaderies) a arrossegar els nostres vagons.

Ens han fet passar de nou al vagó, i hem continuat una estona fins l’estació més propera (tot i que el vagó encara fumejava per sota).

Al arribar a la següent estacíó i en parar-se el tren, ha tornat a surtir una fumera de cal deu, però ara per l’altre costat (sera pel yin i el yan, nose). Altre cop tots els thais corrents, i nosaltres per no ser menys, també.

Quan el fum ha deixat de sortir, ens han fet baixar del vagó (ens haviem anat al vagó de cua) i ho hem fet per la part de davant, saltant amb tots els catxarros, motxilles i demes. Mola!

Allà a l’estació, un super equip de bombers ha controlat la resta de foc. El super equip era un tio prim amb una manguera de jardí sense pressió i dos ajudants que li han portat dues galledes per que les omplís.

Un cop semblava per fi que ja no hi havia foc ni fum, han tornat a portar una tractora per arrastrar el nostre tren. I tornem-hi tots cap endins, i ara si a fer uns quants kms.

Us he dit que el vagó era amb Aire Condicionat oi? Doncs ho era.. fins que ha petat tot… i la barreja de xafogor més finestres obertes més fum de la màquina diesel ha estat deliciosa.

Així hem fet uns quants kms fins a una altre estació, on molt amablement amb un perfecte Thai ens han explicat que hauriem d’agafar un bus fins al nostre destí.

Ale! agafa altre cop tots els catxarros i carrega’ls al bus per seguir el viatge. A tot això ja eren les 5 de la tarda, ja feia una hora que hauriem d’haver arribat, i segons els mapes, encara estavem a uns 100km del destí, toma ja!

Doncs res, som-hi, anar veient passar pobles raros, paissatges verds amb palmeres i carreteres secundàries amb música ambiental en plan pimpinela Thai, fins les 8 de la tarda que per fi hem arribat a Phitsanulok. Nomes 12 hores després d’haver arribat a l’estació de trens de Bangkok, un rècord!

La Míriam s’està dutxant mentres jo escric això i ara intentarem anar a sopar alguna cosa i estirar les cames. Ja us ho dic ara, visto lo visto (avui 12 hores, el dia d’arrbar 10 hores d’avio) soc immune al síndrome de la classe turista!

L’hotel de 10€ està prou bé, una mica lluny de l’estació, però per 2€ u tuk-tuk ens hi ha portat. Segurament ens hi quedarem una nit més, que demà volem visitar Sukhothai, altre lloc ple de temples en runes i tal. I demà passat rumbo a Chiang Mai o Lampang, encara per decidir.

M&M