Bones… o no

Acabem d’arribar a l’hotel, a Phitsanulok, a uns 400Km de Bangkok.

La idea del dia era agafar un tren que surtia de Bangkok a les 8:30 del matí per arribar 6 hores més tard (quien dijo RENFE lenta?). Però al arribar a l’estació ens han dit que el tren ja estava tot ple, i que agafèssim el següent.

Així que ens ha tocat esperar-nos a l’estació dues horetes de res, ja que surtia a les 10:50 el tren que ens tocava. Segons l’horari previst, a les 16:00 arrivabem a destí.

El tren era petitó, nomes dos vagons, però per dins prou ample i amb Aire Condicionat (2ª classe, uns 11€).Ens han donat de dinar i tot, en plan avió oiga!

 

I lo millor ha vingut després de dinar, en plena morriña siesta + trucutru del tren… de cop i volta, es para de cop i una fumera bastant considerable comença a sortir per fora del tren, a la part dreta.

Immediatament tots els thai han començat a agafar les coses i a corre cap a la sortida… nosaltres per no ser menys, doncs hem fet el mateix, per allò del “allí donde fueres…”.

Que fumenjaaaa

Al cap d’una estoneta de mirar-s’ho els experts maquinistes i ferroviaris presents al tren, ha aparescut una màquina (en plan mercaderies) a arrossegar els nostres vagons.

Ens han fet passar de nou al vagó, i hem continuat una estona fins l’estació més propera (tot i que el vagó encara fumejava per sota).

Al arribar a la següent estacíó i en parar-se el tren, ha tornat a surtir una fumera de cal deu, però ara per l’altre costat (sera pel yin i el yan, nose). Altre cop tots els thais corrents, i nosaltres per no ser menys, també.

Quan el fum ha deixat de sortir, ens han fet baixar del vagó (ens haviem anat al vagó de cua) i ho hem fet per la part de davant, saltant amb tots els catxarros, motxilles i demes. Mola!

Evacuació ordenada

Allà a l’estació, un super equip de bombers ha controlat la resta de foc. El super equip era un tio prim amb una manguera de jardí sense pressió i dos ajudants que li han portat dues galledes per que les omplís.

Té extintor i manguera, és bomber

Un cop semblava per fi que ja no hi havia foc ni fum, han tornat a portar una tractora per arrastrar el nostre tren. I tornem-hi tots cap endins, i ara si a fer uns quants kms.

Us he dit que el vagó era amb Aire Condicionat oi? Doncs ho era.. fins que ha petat tot… i la barreja de xafogor més finestres obertes més fum de la màquina diesel ha estat deliciosa.

Així hem fet uns quants kms fins a una altre estació, on molt amablement amb un perfecte Thai ens han explicat que hauriem d’agafar un bus fins al nostre destí.

Ale! agafa altre cop tots els catxarros i carrega’ls al bus per seguir el viatge. A tot això ja eren les 5 de la tarda, ja feia una hora que hauriem d’haver arribat, i segons els mapes, encara estavem a uns 100km del destí, toma ja!

Doncs res, som-hi, anar veient passar pobles raros, paissatges verds amb palmeres i carreteres secundàries amb música ambiental en plan pimpinela Thai, fins les 8 de la tarda que per fi hem arribat a Phitsanulok. Nomes 12 hores després d’haver arribat a l’estació de trens de Bangkok, un rècord!

La Míriam s’està dutxant mentres jo escric això i ara intentarem anar a sopar alguna cosa i estirar les cames. Ja us ho dic ara, visto lo visto (avui 12 hores, el dia d’arrbar 10 hores d’avio) soc immune al síndrome de la classe turista!

Agradable per que sí l’autobús

L’hotel de 10€ està prou bé, una mica lluny de l’estació, però per 2€ u tuk-tuk ens hi ha portat. Segurament ens hi quedarem una nit més, que demà volem visitar Sukhothai, altre lloc ple de temples en runes i tal. I demà passat rumbo a Chiang Mai o Lampang, encara per decidir.

M&M