Apocalypse Now (& yesterday too)

¡El horror! ¡El horror!

La jungla des de el Mekong

Ja se què li va passar al Coronel Kurtz (o al menys mediàtic sr Kurtz): el van portar de passeig amb un “slow boat” pel Mekong i es va trastocar. Jo també he estat a punt d’afeitar-me el cap al zero, posar-me una túnica i provar de muntar-me una societat que m’idolatri.

I per què preguntareu? (o no). Doncs per que portem 2 dies ficats en un vaixell amb uns 100 guiris més, a raó de 6 hores de trajecte al dia. I això per què? Doncs per que és la forma més rapida d’anar des de Huay Xai fins a Luang Prabang.

Slow boats… el horror! Fiesta guiri

I que t’ofereixen en aquesta travesia fluvial? Doncs un vaixell que s’escora al costat on més guiris hi ha, on la penya està com si fos Salou: cerveses, fiesta i demès; mentre el capità Laosià amb cara d’haver vist de tot, va esquivant ràpids i corrents.

Les vistes si que valen la pena

I així hem passat dos dies, ahir vem fer nit a Pak Beng, on en arribar una munió de Laos ens oferien allotjament (no en teniem) i vem acabar decidint-nos per un fantàstic Bungalow amb parquet, dutxa i restaurant al costat amb estovalles de vellut per 200 THB (uns 5€). Val a dir que al poble en qüestió no hi ha absolutament res i en 5 minuts ja tornàvem a ser al bungalow.

Bungalow de lujo.. amb terra.. de “parquet” que es veia el rierol que passava per sota

I avui sant torne’m-hi, 7 horetes de vaixell per arribar a destí. Altre cop guiris amb cerveses (no tarden ni 5 minuts a demanar-se’n una, i això que son les 9 del matí), vaixell escorant-se pel costat on més guiris miren per les finestres, etc…

Més vistes

Lo millor del viatge: que vem “coneixer” un paio mexicà professor de Ioga al NY (cal veure-li la pinta per entendre’l) i la seva acompanyant, una anglesa que porta mitja vida viatjant i que com l’obèlix, en algun moment o altre duria caure en una marmita gegant, només que en el seu cas era plena d’opi.

Ara fa una estona hem arribat a Luang Prabang, hem sopar una pizza en un lloc pijo (per 10,4€) i ens anem a dormir que estem baldats. Demà visitarem la ciutat, que sembla ser molt bonica, plena de casetes i wats.

Fins demà!

M&M

 

This entry was posted in Relat and tagged , . Bookmark the permalink.

6 Responses to Apocalypse Now (& yesterday too)

  1. Nàdia i Albert says:

    La primera foto treta d’apocalypse now 100% !!!!

  2. Albert, el putoquímic says:

    Jo només espero que no us surti un rebotat d’alguna guerra dient “Americanus matar mis padres, tu americano, rubio, tu morir por vengansa mis padres”, ratatatatatatata.

  3. Monica i Albert says:

    Molt xules les fotos! Esta bé que de tant en tant no ens feu enveja, ja que per fer això només cal anar al metro un dissabte a les 6 del mati!!!Tot guiris borratxos!!!
    Es mentida, us continuem tenint enveja :P . Anim!!

  4. Pau i amor says:

    quin cage el vaixell, no? aquest guiris els hi és igual estar a la platja de Barcelona o al Mekong… ara ho entenc….

    Salutacions Acoplades…..

  5. Jordi Gracia says:

    Qué maravilla… me encanta la aventura que estais haciendo!!!

    Quiero videos ilustrativos de la inglesa opiácea… jejejejejeje

  6. PAPIS says:

    Quin viatge tan guai, amb el que li agrada al Márius les festes i a sobre amb guiris.
    Molt xula l’habitació!!!!!!
    El paisatge si que es maco.
    Fins la pròxima entrega.