¡El horror! ¡El horror!

Ja se què li va passar al Coronel Kurtz (o al menys mediàtic sr Kurtz): el van portar de passeig amb un “slow boat” pel Mekong i es va trastocar. Jo també he estat a punt d’afeitar-me el cap al zero, posar-me una túnica i provar de muntar-me una societat que m’idolatri.
I per què preguntareu? (o no). Doncs per que portem 2 dies ficats en un vaixell amb uns 100 guiris més, a raó de 6 hores de trajecte al dia. I això per què? Doncs per que és la forma més rapida d’anar des de Huay Xai fins a Luang Prabang.


I que t’ofereixen en aquesta travesia fluvial? Doncs un vaixell que s’escora al costat on més guiris hi ha, on la penya està com si fos Salou: cerveses, fiesta i demès; mentre el capità Laosià amb cara d’haver vist de tot, va esquivant ràpids i corrents.

I així hem passat dos dies, ahir vem fer nit a Pak Beng, on en arribar una munió de Laos ens oferien allotjament (no en teniem) i vem acabar decidint-nos per un fantàstic Bungalow amb parquet, dutxa i restaurant al costat amb estovalles de vellut per 200 THB (uns 5€). Val a dir que al poble en qüestió no hi ha absolutament res i en 5 minuts ja tornàvem a ser al bungalow.

I avui sant torne’m-hi, 7 horetes de vaixell per arribar a destí. Altre cop guiris amb cerveses (no tarden ni 5 minuts a demanar-se’n una, i això que son les 9 del matí), vaixell escorant-se pel costat on més guiris miren per les finestres, etc…

Lo millor del viatge: que vem “coneixer” un paio mexicà professor de Ioga al NY (cal veure-li la pinta per entendre’l) i la seva acompanyant, una anglesa que porta mitja vida viatjant i que com l’obèlix, en algun moment o altre duria caure en una marmita gegant, només que en el seu cas era plena d’opi.
Ara fa una estona hem arribat a Luang Prabang, hem sopar una pizza en un lloc pijo (per 10,4€) i ens anem a dormir que estem baldats. Demà visitarem la ciutat, que sembla ser molt bonica, plena de casetes i wats.
Fins demà!
M&M
La primera foto treta d’apocalypse now 100% !!!!
Jo només espero que no us surti un rebotat d’alguna guerra dient “Americanus matar mis padres, tu americano, rubio, tu morir por vengansa mis padres”, ratatatatatatata.
Molt xules les fotos! Esta bé que de tant en tant no ens feu enveja, ja que per fer això només cal anar al metro un dissabte a les 6 del mati!!!Tot guiris borratxos!!!
. Anim!!
Es mentida, us continuem tenint enveja
quin cage el vaixell, no? aquest guiris els hi és igual estar a la platja de Barcelona o al Mekong… ara ho entenc….
Salutacions Acoplades…..
Qué maravilla… me encanta la aventura que estais haciendo!!!
Quiero videos ilustrativos de la inglesa opiácea… jejejejejeje
Quin viatge tan guai, amb el que li agrada al Márius les festes i a sobre amb guiris.
Molt xula l’habitació!!!!!!
El paisatge si que es maco.
Fins la pròxima entrega.