Hola!

Avui hem disfrutat d’un dia de festa perquè és el cap d’any laosià (ja us vem parlar del cap d’any thai, doncs el mateix, però un dia més tard)

I què hem fet avui? Doncs anar a un salts d’aigua molt xulus on et pots banyar enmig de la natura… (o no) anomenats Kuang Sy

Hem llogat una mena de tuk-tuk compartit entre 5 per 50.000 KIP per cap (menys de 5€). Avui la companyia la formàven: un singapurè (gentilici de Singapur?) anestèsista i mooooolt xerraire, una parella d’NY, ella mestre de secundària, ell mestre de ioga (ja en van 2 en aquest viatge), un aussie amb cara de tonto i la seva xicota, que creiem que era Lao.

I com que estan celebrant l’any nou, doncs aigua va, aigua bé a tutiplen. Vamos, que ens hem mullat força abans d’arribar als salts d’aigua.

Un cop hem arribat… ens hem adonat que per ser avui festiu (o algo així) allò estava absolutament ple de families lao, xiringuitos, altaveus amb música.. vamos.. lo más de lo más!

Benvinguts a Illa Fantasia Lao!

Amb el xòfer i la resta del grup hem acordat 2 hores de passeig i bany abans de tornar cap a Luang Prabang, així que ràpid a pagar l’entrada (20.000 KIP) i a buscar algun lloc on remullar-se

Força gran!

I el primer que hem fet què ha estat? Doncs anar caminant fins a dalt de toooot del salt d’aigua… uns 15 minuts d’ascensió fins dalt la muntanyeta. La veritat és que la pujada s’ho val, a dalt hi ha uns tolls amb aigua fresqueta i tens la caiguda de l’aigua allà mateix als peus. La llàstima és que no t’hi pots banyar allà.

La vista des de dalt, molt xula

Hem baixat per un altre camí ben xulu, i ara si, hem buscat una bassa on remullar-nos. Resulta que de les que hem vist, només a dues et deixen banyar, així que la primera que hem vist l’hem deixat estar, estava absolutament plena de gent i uns altaveus amb algo similar a Camela Lao a tota castanya.

Aquí no es podia banyar, llàstima!

A la segona bassa hi havia algo menys de gent, i a més ens hem trobat als de NY i al singapurè, i allà ens hem quedat. Ens hem fet un banyet, l’aigua estava força freda, i després d’assecar-nos hem tornat cap a l’entrada a buscar alguna cosa per menjar que ja teniem les dues passades!

A la Míriam li ha fet gràcia menjar-nos una cuixa de pollastre feta com a la barbacoa en un xiringuito d’allà al costat. La idea no semblava dolenta del tot: era pollastre, estava cuit… però la bona dona de la cuinera, m’ha preguntat si volíem el pollastre tallat (a base de signes, clar) i li he contesta que si. GRAN ERROR. La bona dona (o el que sigui) ha agafat les dues potes de pollastre ben cuitetes, les ha posat sobre una mena de tamboret ple d’una mena de costra xunga, i li ha fotut unes garrotades amb un ganivet que no tinc molt clar on volia anar a parar.

Dona, tamboret i pollastre

Total, que al meu plat ha aparegut una massa amorfa de pell, muscle, tendons, moll d’os i trossets d’os d’una suposada pota de pollastre… i així s’ha quedat… no m’ho he pogut menjar. La Míriam no ha tingut miraments i s’ha cruspit la seva com si no hi hagués demà.

Queda millor a la foto que al plat

Un cop acabat el deliciós dinar, hem tornat al tuk-tuk i cap a la city de nou. Casi una horeta de corves i bots, i mooolta aigua per sobre, hem tornat a l’hotel.

Com que estàvem sitiats per les forces aquàtiques de guiris i laos, hem decidit quedar-nos a l’hotel fent la migdiada fins que passes el gros de la batalla.

Cap a les 20:00 hem sortit per anar a sopar, avui ens hem fotut una hamburguesa (petita) i una cervesa, i cap a l’hotel a fer la crònica i dormir.

Demà agafem un vol local entre Luang Prabang i Vientiane, ja veurem què tal… l’avió és un turbo-hèlix…

Així que si tot va bé, demà més des de la capital de Laos!

M&M