Phimai

Bones familia!

El plan per avui era anar a Phimai, que és un poble a 1 horeta i poc de bus d’aquí on som i que té unes runes d’un conjunt de temples khmers la mar de xulus.

Com ahir vem acabar baldats de tant autobús, ens hem llevat tard amb la calma i hem anat amb tuk-tuk cap a l’estació d’autobusos. És impressionant la quantitat de gent que es mou en bus en aquest país, estava a tope a les 10 del matí! Hem trobat enseguida el bus que ens portaria i ens hi hem pujat.

Sort hem tingut de la gran pelicula Thai que ens han posat al bus… mal feta és dir poc, amb violència, sang i lluites a mort.. terrible! Quan s’ha acabat han posat una de vampir i un semblava ser el Jackie Chan, però no se jo si aquest home està per fer semblants bodrios! Sense més incidents hem arribat a destí una hora i quart després, gràcies a que un senyor ens ha dit que baixéssim quan el bus ha arribat a una plaça d’un poble.

Un cop allà, i totalment desubicats, preguntant en angles + gestos hem lograt saber la direcció cap on anar. Resulta que estàvem a 100 metres de l’entrada principal, jejeje.

Pagant 100 THB (2.5€ aprox) per cap ens han deixat entrar al recinte.

Hi ha un gran temple rodejat d’altres més petits i d’un edifici que fa com d’entrada.

Al ser les 12 del migdia amb un sol aplastant i que ja ha passat la festa de cap d’any, allà casi no hi havia ningú, perfecte per les fotos! El lloc diuen que s’assembla a Angkor en petit, la veritat és que el temple de Cambodja deu ser espectacular!

Es xulu, eh? La meva Lara Croft particular

Hem estat com una hora donant voltes per entre els edificis, i d’allà a buscar algun lloc on menjar alguna cosa. Hem trobat un magnific restaurant ple de thais en el que seria el parking d’una casa unifamiliar, amb la cuina oberta al carrer per atreure clients.

Hem menjat un arròs amb pollastre regat amb una salsa (picant, com sempre) i hem continuat caminant pel poble. Resulta que té unes quantes runes més fora del recinte principal. Hem arribat fins una de les portes del poble, que dona a una zona amb gespa i uns llacs, força xulu. Hem parat allà 10 minuts a l’ombra i sant-tornem-hi.

En aquest poble també hi ha el que diuen l’arbre més gran del sud-est asiàtic, que li diuen Sai Ngam Banyan Tree… així que cap allà. Com que està una mica allunyat de la ciutat (uns 2 Km.) i feia una calor d’espant, hem buscat un tuk-tuk per arribar-hi. Com que  no n’hem trobat cap, hi hem anat en un tricicle on un Thai pedaleja i nosaltres dos intentem encabir-nos al seient del radera.

Després d’unes quantes pedalades del senyor, ens ha deixat a l’entrada… i direu… l’arbre tan gran on és? Doncs… resulta que no es que sigui molt gran.. d’alt.. ni gros.. de gruixut.. és que es una mena d’arbre amb les arrels aèries que ocupen moltíssima extensió. Es pot passar per entre mig, de fet hi ha banquets, caminets i altars i tot!

Tot l’arbre.. enorme!
“Dins” de l’arbre

Després de visitar l’arbre i donar una volta pel parc del voltant (amb uns llacs on hi ha uns peixots enormes) hem començat a peu el camí de tornada al poble (el de la bici, vist l’enorme esforç de portar-nos al dos, ha fugit per potes quan ens ha deixat).

Quan no portàvem ni 5 minuts caminant, ens l’hem creuat que portava a dos altres turistes, així que en seguida ens ha atrapat i ens recollit per portar-nos cap al poble de nou.

Ens ha deixat una parada de bus, hem esperat 15 minutets i ha passat un bus direcció Khorat, on tenim l’hotel. 1 horeta i poc més tard, hem arribat i per un cop, hem estat previsor i hem anat cap a l’estació de tren a comprar el bitllet per demà…

I ja estava tot ple!!! Volíem sortir cap a Bangkok a les 10 del matí, però estaven tots els trens plens! Així que sortirem demà, però a les 6 de la tarda, i arribarem a la capital cap a les 11 de la nit.

Veient el percal amb els trens, ja hem comprat el bitllet pel següent tren, que ens portarà de Bangkok a Chumphon, on agarem el ferry per arribar a l’illa de Kho Tao, on per fi farem submarinisme!!!

Però això és una altre història, i ja us l’explicarem.

Gatet que hem trobat a una cafeteria, per emportar-se’l!

M&M

P.D.: Vistos els horaris de demà, segurament no hi haurà crònica, encara que serà passejar per aquest poble durant el matí, i anar cap a l’estació per agafar el tren a les 6 de la tarda…

This entry was posted in Relat and tagged , , . Bookmark the permalink.

5 Responses to Phimai

  1. PAPIS says:

    Demá per fi tindreu un dia tranquil!!!!!! Ja era hora.

    Quin arbre més xulo, hauràs fet moltes fotos suposo.

    Demà descansareu de tan bus, i ho trobareu a faltar i tot.

    Fins la pròxima.

  2. Monica i Albert says:

    Mare meva quina aventura amb els trens!!! Però aquesta gent no es mou amb cotxe o bici o autobus???

  3. Nàdia i Albert says:

    Mira el Màrius per fi ha trobat el “pollastre picant” que tan li agrada abans que un thai el mati. xD

  4. kur i marta i Núria says:

    hola noiets!!!
    a hores d’ara ja estareu dormint a l’hotel de Bangkok a punt demà per la setmaneta de relax a l’illa x! descanseu i agafeu forces perquè des d’aquí esperem moltes més aventures!!!
    Núria: m’agrada molt el gatet, porteu-me’n un, je je!
    Per cert, el Data i la mama s’han estat fent “carantonyes”, és que el Data aquesta setmana es troba molt solet.
    molts petonets desde Montmeló City, el país dels frikis!

  5. Papa/Mama says:

    Al final he pogut obrir el Blog. Em faltava un puntet, la sidra m’espessa la ment.
    Veig que el viatge segueix funcionant tot, menys el transport.
    De aixo del gat, res de res si conteu amb nosaltres, ja tenim el Data que es el millor.
    Molts, molts petons.