Hola familia!
Avui hem suat… molt… moltíssim… extraordinariament!!!
Com teníem planejat, hem anat a fer un trekkig pel parc nacional Taman Negara, que es de les jungles mes antigues del mon.

A les 8:30 ens hem posat a caminar, tenint en ment una ruta d’uns 5 o 6 km. per fer abans de dinar, per fer alguna altre ruta després de dinar.
Al donar la primera dotzena de passes, ja hem vist que no seria possible: una calor i una humitat terribles fan que comencis a suar com una mala cosa amb qualsevol petit esforç, i els camins no eren precisament planers: que si arrels, que si troncs caiguts, etc.
Hem anat fent la nostra ruta fins arribar a Bumbun Tabing, que es un refugi enmig de la jungla on s’hi pot anar a passar la nit. D’alla hem tornat enrera un kilometre o aixi, per anar fins a Bukit Teresek, un mirador, que se suposa que estava a 800 metres…

Serien en vertical, per que allo pujava que donava gust… sabeu quan veieu un reportatge de penya escalant per l’himalaya que arriba un punt q no pot fer un pas sense parar a descansar? doncs nosaltres igual, i a mes suant com trujes!
Almenys l’esforç s’ho val, perquè passejar per dins la jungla, sentint tot d’animals (ocells, insectes, micos), veient fileres de formigues com a les pelis, i alguna que altre formiga enorme (3cm de llarg!)… doncs mola!
El millor de tot ha estat que un cop arribat a dalt del mirador totalment desfondats, descansar una miqueta i començar el descens cap al punt d’inici, ens hem adonat que ens havien “picat” sangoneres! Ens havien avisat, i anàvem tapats dels turmells i tal, però no sabem com.. allà estaven! Be… havien estat, per que nomes teníem les marques i la sang (la Miriam si que en portava una enganxada, que ha sortit volant, uecs!!!)
I aixo ha estat el nostre trekking, al final han estat 9km en 5 hores, xops de dalt abaix, tota la roba suada (sisi.. TOTA la roba) i hem decidit que per la tarda faríem migdiada.

Ja tenim el bus per demà camí de les illes Perenthian, tot i que encara no tenim lloc on dormir (se suposa que demà ho podrem arreglar), aixi que tarda de relax, lemon ice tea i contemplar el riu i l’entrada a la jungla.
Fins la propera!
M&M
P.D.: Quan puguem, ja posarem fotos en aquest post i l’anterior.
Carai amb la jungla!!!!.
Això si que es de debó, i com una peli de les que diem d’aventures.
Acabareu com uns fideus, tanta caminata, calor i sanguneres i tal….
Bé ja cal que us alimenteu bé, que encara us queda molt viatge
Fins demà.
A mi si les sanguneres es mengessin una mica de cuixa estaría millor cara a l’ estiu… jejejejeje. Un petonas ben català.