Hola família!

Avui hem fet de guiris total: ahir vem contractar un tour per visitar diferents atraccions turístiques d’aqui les Cameron Highlands.

El tour consista en visitar una plantació de te, pujar a la muntanya més alta de per aquí, una petita volta per la jungla, visitar una granja de papallones, un viver de flors, un museu, un temple budista i una granja de maduixes.

Erem en total 16 guiris, la majoria alemanys (està ple per aquí), un parell de finesos i dos canadencs. Ens han pujat en dos land rover i cap a la plantació de te.

Ha estat la part més bonica de tot el dia. Aquí tenen milers i milers d’hectàrees plantades amb l’arbust del te. L’estampa tota verda de la planta, amb caminets estrets per passar els recolectors entre mig de les muntanyes és força bonica.

Te i te i te i te… I te i te i te…

 

 

Després de voltar per entremig del te una estona, ens han portat al cim de la muntanya anomenada Gunung Brinchang. La veritat és que la vista no era res de l’altre món, però be.. allà que hem pujat (en cotxe per sort!).

Vistes des d’alt la muntanya

Tot baixant hem parat en un punt del camí on el guia ens ha estat explicant alguns usos i curiositats d’algunes plantes que hi ha per la jungla. Hem caminat molt poc per la jungla i cap als cotxes de nou.

Llum enmig de la jungla

 

D’aquí ens han portat al que és la fàbrica de te pròpiament dita. Ens han ensenyat (en 5 minuts) com es processa la fulla del te per convertir-lo en el que hi tirem a l’aigua (bàsicament primer el matxaquen una mica i el deixen assecar i oxidar).

La següent visita era a la granja de papallones. També hi tenen uns quants insectes i rèptils de mostra pels guiris. El guia ha tret un escarbat enorme, un insecte fulla… i després hem entrat a la “sala”, o hivernacle, o com es digui on tenen les papallones. Hi tenien força plantes amb flors i mooooltes papallones per allà volant. Hem pogut estar-nos una estona tirant fotos, i cap a dinar.

Una hora de temps lliure per dinar. Avui arròs amb pollastre, el meu picant, el de la Míriam només una miqueta.

Després de dinar ens han portat primer a un viver de flores d’allà a prop. No gaire a dir, roses, hortènsies i algunes flors autòctones.

Tot sortint ens han portat a una mena de museu històric de la zona…. que no deixa de ser una col·lecció de rampoines vàries que algú ha anat recopilant i unes quantes fotos antigues penjades a les parets. Per les fotos encara ha valgut la pena, per que pel demés…

La següent parada ha estat un mercat local de fruita i verdures. A unes parades hem vist una cosa molt rara: estava entre la fruita, semblava com un tomàquet verd, però pesava massa per ser un tomàquet. Li hem preguntat a la venedora què era allò, i ens ha dit que “cameron apple”. M’he decidit a provar-ne un, així que per 1RM (0.25€) n’he comprat un. Li he demanat un ganivet a la seynora, l’he pelat i l’hem provat…. Allò semblava una barreja entre poma i meló, que no tenia gaire gust, la veritat.

Amb les mans totes pringoses de la fruita rara, hem visitat un temple budista anomenat Sam Poh. No te gaire història, però ha coincidit que quan hem arribat hi havia 4 monjos fent una cerimònia on anaven caminant pel temple mentre cantaven una cançoneta repetitiva i monòtona.

Temple i monjos

Per fi hem arribat a la última parada el dia: la granja de maduixes… on no hi havia maduixes! Vaja, que hem vist un futimé de cultius hidropònics de… enciams i escaroles, i molts testos amb plantes de maduixes… però que amb prou feines en tenien penjant.

Maduixes

Ens hem pres un batut de maduixa que estava prou bo, i cap a l’hotel que ja eren quarts de 6.

En fi, que ha estat un dia relaxat, on per mi ha sobrat tota la part de visites de després de dinar.

Demà hem contractat un altre tour guiri per anar a la jungla a buscar flors de rafflessia, la flor més gran del món. A veure si tenim sort i “en cacem” alguna!

Fins demà!

M&M