Bones família!

Ja veu veure ahir el post sobre la cerimònia Hindú que vem presenciar.

Un cop recuperats de l’experiència, vem dedicar el matí a voltar pel centre de Melaka, tot visitant temples budistes que hi ha a cada cantonada. La ciutat es força bonica, amb tot de cases baixetes (una mica destartalades), el riu que passa pel mig, runes de forts de quan els holandesos…

Aquí torna a haver-hi una barreja interessant de religions: hem vist budistes xinesos, temples hindús, mesquites musulmanes, esglésies anglicanes, catòliques i una baptista!

Com que aquí torna a fer una calor de por, a les hores més fortes de sol ens vem refugiar a la guesthouse, a fer migdiada amb aire condicionat. A la tarda vem anar cap una altre zona de la ciutat, on hi ha les restes d’un fort que van edificar els portuguesos, que el va deruir els holandesos, que van tornar-lo a edificar els portuguesos, el van deruir els… i ara ja casi no queda res més que una paret amb 3 canons a un costat, i un tros de porta a un altre.

A sopar i cap a la guesthouse, a intentar averiguar què havíem vist al matí en la cerimònia de les punxes i els ganxos. Sense gaire èxit.. incògnita! Vem estar xerrant  una bona estona amb el recepcionista de l’hotel, un senyor gran, que ens va explicar que es d’origen portuguès, que el seu avi era portuguès (o descendent de), però que la seva àvia era d’ascendència holandesa. I resulta que està casat amb una dona d’ascendència xinesa, així que els dos fills que va dir que tenia, no sé quina pinta faran! És curios aquesta barreja, i que un senyor aquí Malàisia sàpiga dir-te 4 paraules en portuguès.

També ens va explicar que a l’endemà (avui) els budistes feien festa grossa, la més grossa del calendar, i que també sortien en processó per tot el poble. Però que ho feien al vespre.

Quan ja ens anàvem a dormir, va aparèixer pel carrer el carro amb el templet dels hinduistes que havien tret a passejar al matí. Es veu que acabaven llavors la processó i ja el tornaven a lloc… deu n’hi do.. 14 o 15 hores de processo!!!

Aquest mati hem sortit amb la idea de visitar el temple hinduista on arriba la processió del dia anterior, i ja de pas aprofitant que estan de costat, visitar el temple budista on començava la processó d’avui.

Al temple hindú, ens hem trobat amb un grupet de 3 homes i una dona que estaven allà xerrant tranquil·lament, i els hem anat a preguntar per la cerimònia de marres del dia anterior. Hem estat xerrant amb ells una bona estona sobre hinduisme, espanya, l’escola, l’anglès i el malai, però no hem tret l’aigua clara de la processó. Sembla (i només ens sembla) que ahir era el dia o que van inaugurar el temple, o el dia de la deïtat a la que està dedicat el temple, i que per això ho celebraven així…

Un cop fora del temple hindú, ens hem acostat al xines, a intentar averiguar més detalls de la processó del vespre. Una senyora molt amable ens ha informat que la història començava cap a les 19:30, i que estiguéssim un pèl abans.

Amb l’horari a punt, dinar i refugiar-se a l’aire condicionat altre cop, que a fora no s’hi pot estar!

La tarda l’hem dedicat a visitar una rèplica del antic palau del sultà de Melaka. És una construcció tota de fusta força gran, on segons una guia, no van fer servir cap clau. Tot és a base de fusta encaixada… tela!

A fora hi ha uns jardins on hem donat un tomb tranquil, i cap al riu, que volíem pujar-nos a unes barques que et fan una volta pel riu per veure altres zones de la ciutat.

Ha estat una mitja horeta llarga, força agradable veient una altre perspectiva i descobrint racons nous de la ciutat, 100% recomanable!

Com que se’ns feia l’hora d’anar al temple xines, hi hem fet cap. Quan estàvem apropant-nos, cada cop es veia més gent anant cap al mateix lloc. I curiosament, tots vestits de blanc… i nosaltres de vermell i blau, aiaiaai.

Al temple hi havia una gentada de por. Tots de blanc, esperant. Sembla que s’estava fent alguna cerimònia budista, per que per uns altaveus que hi havia fora, se sentia algú recitant alguna cosa, acompanyat de musica de tambor i platerets.

Quan han acabat els càntics aquests, han anunciat que treien la figureta de buda i la carregarien a un altar muntat en una espècia de carro. Un cop acabada l’operació de trasllat (amb moltíssima cura tot!), ha començat a moure el carro cap a la sortida i tothom a caminar radera.

Nosaltres estàvem per allà intentant no molestar i treure alguna bona foto quan ens hem vist “atrapats” enmig de la gent que seguia la figureta, sense poder sortir per cap altre lloc. Així que ja ens veus a nosaltres dos, vestits de blau i vermell, rodejats de penya de blanc… tots parats o caminant pas a pas.

I no sé com, hem començat a xerrar amb un senyor que tenia al costat. Li hem preguntat per la cerimònia, què celebraven exactament. Ens ha expicat que tal dia com avui (tot i que la data va amb la lluna i varia d’any en any), va néixer Buda, es va il·luminar, i es va morir (se suposa que cada cosa en un any diferent!). Tot xerrant xerrant, hem acabant quedant per demà per esmorzar amb ell. Ens ha donat el seu telèfon i hem quedat que el trucarem quan estiguem llevats i esmorzarem. Després ell mateix ens acostarà a l’estació d’autobusos per marxar cap a Singapur. Ja veurem què passa.. i on acabem!

Com que la processó anava a pas de tortuga coixa i artrítica, ens hem escapat d’allà enmig i hem anat a sopar alguna cosa. Així i tot, hem tingut temps de veure la processó altre cop des del principi a l’altre punta del poble.

Podriem resumir que ha estat com veure desfilar una cavalcada de reis, però sense camells ni reis, a canvi monjos de taronja i camions o carrosses amb una estatua de buda.

Semblava que cada temple del poble portava la seva comparsa, i anàven passant d’un en un.

1 hora i escaig després han acabat de passar templets i xinesos, hem donat per acabat el nostre dia per Melaka.

Demà doncs, esmorzar amb el senyor xinès, i si resultem vius de l’aventura, intentarem arribar a Singapur. Dic intentarem perquè el mateix senyor ens ha dit que al ser festiu demà, és possible que els busos estiguin tots plens… ja es veurà!

Fins demà.

M&M