Bones família!

Ja porten dos dies de visites culturals per l’illa de Java: Prambanan i Borobudur.

Ahir dissabte vem anar als temples de Prambanan, a prop de Jogjakarta on tenim l’hotel. Vem contractar l’excursió amb una agència local (viavia) que consistia en visitar dos temples aïllats i després anar al Conjunt de Prambanan. La sortida la fariem nosaltres dos sols, amb una guia i un altre noi que ens portarien en moto de paquet!

Engegen les motos i a corre pels carrers de la ciutat! En un no-res ens vem plantar a les afores, on comencen els camps de cultiu.

En una mitja horeta vem arribar al primer temple de nom Sambisari És un temple hindú del s.VIII d.C. que està força ben conservat perquè en una erupció volcànica va quedar tot cobert de cendra. Fins als anys 60 del segle XX no es va re-descobrir i restaurar.

Aquí la guia va estar força estona explicant-nos les bases del hinduisme i del budisme, quan van arribar uns i altres a la illa, les guerres que van haver-hi i la dominació d’uns i d’altres etc. Forçá interessant tot plegat! Va estar prou bé per que a més estàvem tots sols al temple, sense més gent que molestés.

Un cop vist i amb l’explicació al cap (que si Shiva és el deu de tal i el seu fill Ganesha, o al revés… o …) ens van portar cap un altre temple. Aquest era budista i no estava tan ben conservat com el primer. Aquí la guia ens va explicar les diferències entre temples hindús i budistes (s’assemblen però no són iguals), significats numèrics dels temples, etc.

Un cop fetes les 4 fotos de rigor, ja vem anar al que havia de ser l’atracció del dia: Prambanan.

Com que a dins no ens podia acompanyar la noia que ens estava fent de guia tot el matí, vem decidir contractar-ne un del recinte, un home ja gran i alt, amb pinta de tranquil.

L’entrada al recinte és impressionant. De fet a Prambanan hi havia més de 230 temples de tota mida. El que es veu actualment són els temples reconstruïts durant principis del s. XX.

Vem entrar als temples més grans del recinte tot i que al temple central i més gran no s’hi pot entrar per que encara l’estan rehabilitant després d’un terratrèmol al 2006.

Passejant per allà, ens va passar una anècdota ben curiosa que se’ns ha anat repetint: turistes locals ens demanen de fer-se fotos amb nosaltres! La veritat és que hi ha pocs turistes occidentals per aquí, i devem ser una atracció de fira o algo així. Ha estat curiós, i per un parell de dies ens hem sentit rock-stars!

També vem tenir temps de visitar un altre temple, aquest budista, allunyat 1 Km dels temples hindús. Aquí ens vem trobar als primers catalans del viatge! Una parella de Tarragona que estaven passant uns dies per Java. Vem estar xerrant una estoneta amb ells, i se’ls notava que ja havien estat per Indonèsia més cops i es coneixen molts racons.

Un cop vist aquest altre temple, a les motos i cap a l’hotel, que ja era hora de dinar i a la tarda teniem moltes coses a fer!

Vem recollir la roba que haviem portat a rentar el dia d’abans (1€ i mig i sembla que ha quedat neta i tot), buscar-nos transport per arribar a Semarang i estar llestos per tornar anar a Prambanan per que teniem entrades comprades per l’espectacle tradicional que fan a prop amb els temples de fons.

L’espectacle en qüestió és una dança tradicional javanesa que explica tot un relat èpic (Ramayana) entre reis… el de sempre vamos. Ha coincidit que aquests dies estan fent la versió llarga de l’espectacle, on durant 4 dies (i 2 hores cada dia) es representa un dels quatre episodis. Així que ens tocaria veure el capítol segon de la història, tot i que l ‘hotel ens van dir que ens donarien una explicació de tota l’obra i que el segon capítol era dels més divertits per que hi havia lluites i foc.

La veritat és que l’espectacle està bé… 20 minuts.. després ja es fa una mica pesat, la música super repetitiva no ajuda gaire, i que tot és bastant lent doncs tampoc. De totes maneres és curiós de veure, amb el maquillatge i els vestits que porten i la forma tant diferent de ballar i moure’s. Al final de l’espectacle deixen pujar a la gent a l’escenari per fer-se fotos amb els actors. Es podria fer a casa això també!

I així es va acabar el nostre primer dia complet a Jogyakarta, que a l’endemà tocava matinar de valent!

M&M